CHUTNEY CHAPATI!!

La Fàtima és una dona que viu a Vedanthangal juntament amb el seu home, els seus tres fills i el gos. Viuen a la casa que té la bandera de la India pintada a la façana! (al picasa podeu veure la foto de la casa i de la família també). Si volem podem anar a fer els àpats a casa seva, tenen un acord verbal amb la fundació i tots els voluntaris que vulguin hi poden anar (pagant, evidentment).
Avui al migdia hi hem anat i... sorpresa!!!! No hi havia arròs!!!! Avui ha fet un dinar digne de posar al bloc: CHAPATI AMB CHUTNEY!!!!! Deliciós, m'encanta, crec que és el meu menjar indi preferit! I no us penseu que és la gran cosa!!! La chapati és una mena de crepe feta amb farina integral, sal i aigua. Quan tens la massa feta es fan boles petites que després s'aplanen amb el rodet i es fregeixen. El chutney és una salsa feta a base de dahl torrat, all, coco, aigua i sal. La manera de menjar-ho és molt senzilla: tros de chapati i una mica de salsa per sobre o per dins. Fer-ho només amb una mà té la seva complicació, menys mal que és la dreta!

METTU THERU

Avui he anat a Mettu Theru, un poble que hi ha prop de Vedanthangal on també hi tenim una escola de reforç. Al meu entendre l'aula de Mettu Theru és una de les més afortunades: la mestra que hi ha està molt motivada, té moltes ganes de fer les coses bé, està oberta a aprendre, pregunta quan alguna cosa no la veu clara o no la sap fer, parla un anglès molt correcte, és molt propera als nens i a més, el volum d'alumnes no és excessiu!

De casa meva a Mettu Theru hi ha 15 minuts caminant i jo acostumo a anar-hi a peu tot i que és totalment fosc i no hi ha cap llum (mai havia fet servir tan el lot com aquí!). Quan arribo al carrer de l'aula de reforç els nens van sortint de les seves cases i es van unint a mi, caminem junts fins que arribem a l'escola. Avui he fet un munt de parades, tan d'anada com de tornada. Cada una ha sigut una explosió d'emocions diferents!

Primera parada a casa d'un dels nens. El seu pare estava enfilat a l'arbre recollint gobes (una fruita que tenim aquí). Hem estat parlant un momentet (el meu tamil no dóna per gaire i el seu anglès tampoc) i m'ha regalat dues gobes!

Segona parada a casa de tres alumnes que són germans. M'han convidat a entrar a casa seva, he conegut a tota la família i m'han obsequiat amb un grapat de cacauets!

Tercera parada: la tuition (tal com anomenen aquí les aules de reforç). Hem fet una classe genial entre la Chitra (la mestra) i jo! Els nens s'ho han passat molt bé i jo també! He estat una estona amb els més petits i després he anat a ajudar els grans que estaven fent deures. Els seus deures sempre consisteixen en el mateix: memoritzar alguna cosa. Avui, per exemple, alguns memoritzaven un poema en anglès, uns altres les preguntes de comprensió d'una història que havien llegit (contradictori oi, memoritzar preguntes de comprensió??), uns altres alguns apartats del llibre de ciències.... Hi ha un dels alumnes que parla molt bé anglès i he pogut tenir una conversa molt interessant amb ell! Deia que era molt difícil memoritzar tot allò. Jo li he dit que tenia raó, que jo no ho sabria fer. Li he dit que a Espanya no ho fem així i s'ha interessar pel nostre sistema educatiu (totalment sorprenent!). Li he explicat que a vegades llegim una història, la recordem i la podem explicar amb unes altres paraules, que no cal aprendre's exactament totes les paraules que hem llegit. He intentat fer una prova però no ho hem aconseguit: Ells saben el que han memortizat però si els treus d'aquí ja no tenen eines per ensortir-se'n.... A més, m'ha dit que si no ho repetia exactament el mestre de l'escola els podia arribar a picar. En aquests moment jo bufo, els que em coneixeu ja us ho podeu imaginar....

Al final de la classe els he demanat que m'ajudessin ells a mi. Estaven encantats!M'han ensenyat un munt de vocabulari en tamil i m'han explicat mil coses súper interessants sobre l'idioma, la cultura, els Déus que tenen.... A l'inici de la conversa erem 3 o 4 i hem acabat sent 8 o 10, la Chitra inclosa, parlant d'un munt de coses, tan de la India com d'Espanya! Ha sigut fantàstic! És increïble tot el que ens podem arribar a ensenyar!

De tornada cap a casa més parades! Primer de tot a casa d'una alumna a saludar la família i després a casa d'un altre nen on, tan si com no, m'han volgut regalar un paquet de galetes per celebrar el Diwali (és una festa que celebrarem el 5 de novembre i que per ells és molt important. És la festa de les llums, ja m'informaré i us ho explicaré!)

He arribat a casa molt contenta i emocionada! I, tot i que per mi ha sigut espectacular, crec que aquesta serà la tònica general perquè aquesta gent realment són diferents. Potser les circumstàncies, potser la cultura, potser la religió o potser una mescla de tot plegat i el seu bon cor i generositat fan que et sentis valorada, acollida i estimada. Gràcies!

AIXÒ SÍ QUE ÉS CHICKEN BRYANI!!

En Yuvaraj i en Ramesh són dos nois que treballen a l'oficina amb nosaltres. Ara ja fa uns dies que els conec i ens estem fent força amics! Avui han vingut a dinar a casa, ens han preparat un àpat boníssim: chicken masala per picar i després, de plat fort, chicken bryani! Tot plegat amanit amb una mica de cervesa i de postres pinya!! Ha sigut un dels millors menjars des que sóc aquí! Ja sé que es difícil d'entendre però és que és tan complicat aconseguir pollastre aquí! I avui en teníem doble ració! I de la cervesa ni en parlem, que sempre ens l'hem de comprar i beure d'amagat! I la pinya, que sembla una cosa tan senzilla, per ells és una fruita molt preuada perquè és molt cara! Ha sigut genial!

Ens han explicat un munt de coses interessants! Per què mengen amb les mans? Per què cal fer-ho amb tota la mà i no només amb tres dits? Per què es renten poc el cabell i es posen oli de coco tan sovint? Per què és més complicada una relació on la dona és d'origen indi i l'home occidental i no al revés?

Demà hem quedat per anar a jugar a cricket!!!

Estic molt i molt contenta!!!!!

LA NOSTRA NURSE JA ÉS A CASA.....

Ahir al vespre va marxar la Laura, la infermera que ha estat col·laborant amb la fundació durant 2 mesos i mig. Entre tots li vam fer una despedida maquíssima i ella es va posar molt contenta i emocionada alhora.
A mi em va servir per adonar-me que la gent de Vedanthangal ens està molt agraïda. Valoren molt el fet que vinguem a treballar aquí un temps i visquem al seu poble i amb la seva gent. Valoren que ens interessem pel seu país, per les seves tradicions, cultura, religions, inquietuds. Valoren també que nosaltres compartim amb ells el nostre món, inimaginable per ells (de fet, aquest món on sóc ara també era inimaginable per mi). Tot i la manera tan diferent que tenen de mostrar els sentiments i les emocions, a vegades tan sols una mirada o un gest és suficient per entendre'ls.

Laureta, ja deus ser a casona! Mil gràcies per l'acollida tan afectuosa i sincera a aquest cul de món!
Sense tu això no hagués sigut igual!
Et trobo a faltar!! Un petó ben gros!!!

TAMIL

Estic aprenent Tamil. Com podria explicar el tamil perquè us en fessiu una idea?
- Llengua que es parla a l'estat de Tamil Nadu, al Sud de la India.
- Consta d'unes 350 lletres.
- L'escriptura recorda a dibuixos arrodonits on cada so pot contenir fins a 4 o 5 caràcters.
- Totalment impossible entendre ni una sola paraula.
- Prosòdia curiosa, com de cantarella, amb molts sons que s'allarguen sobretot al final de les frases.
- Velocitat de la parla: rapidíssima!
- Quan canten sembla que recitin mantres.
- Vibració molt forta que se't posa a dintre el cos i fa que tota l'energia es remogui, cosa que m'encanta!

FESTA AL TEMPLE DE VAIYAVOOR

Avui hem anat un temple que hi ha prop de casa nostra. Hi havia una festa. Aquí el concepte de “festa” és diferent. Bàsicament era un dia de dedicació als Déus: ofrenes i pregàries. L'ofrena per excel·lència és una fulla de plàtan amb un coco i dos o tres plàtans a dins. A vegades també hi posen encens. Sovint hi ha gent que dóna la cabellera com a ofrena. Si, si, es rapen el cap i donen els cabells als Déus. Aquests dies és molt comú trobar homes i dones amb el cap totalment rapat. La veritat és que, amb les dones, fa força impressió ja que normalment es deixen crèixer unes grans cabelleres abans no ho donen com a ofrena i el canvi és força espectacular!

He vist una cosa que m'ha impressionat molt! Hi havia un nen, devia tenir uns 10 anys, amb un forat a la llengua i un pal (com si fos una forca petita) que li travessava el forat. Això feia que hagués de tenir la llengua fora de la boca tota l'estona. El nen demanava almoina. M'ha impressionat i alhora preocupat molt. M'han vingut mil preguntes al cap: “ Què li han fet? Què ja fet aquest nen per merèixer això? Quants temps hi haurà d'estar així? No se'ls ha acudit que és un atemptat brutal contra la salut? I com parla? I com se li queda la llengua tanta estona fora de la boca?...” (de fet una companya i jo hem fet la prova de tenir la llengua fora de la boca durant una estona i és molt dur: es queda totalment seca, fan mal tots els músculs de la boca i no pots parlar ni empassar...)
Resulta que estava fent penitència. La seva família havia demanat algun favor als Déus i, si els hi concedia, farien fer aquesta penitència al nen. Possiblement l'ajut que demanaven estava relacionat amb el nen en qüestió. Només havia de portar el pal a la boca un dia i després s'ho podia treure. Es veu que no és de les penitències més dures que hi ha a la India i en concret a Tamil Nadu.
Com de fort pot arribar a ser el pes de la religió?
No us puc ensenyar cap foto. No he volgut ser partícep d'això.

VANAKKAM!

Vanakkam!

Després de tan parlar-ne ja hi sóc, ja sóc a la India!

Ara fa gairebé tres setmanes que visc a Vedanthangal, un poblet molt i molt petit al sud del país, a l'estat de Tamil Nadu.

La dosi de coses noves, inimaginables i sorprenents ha sigut tan gran que, fins ara, no m'he vist en cor de començar a escriure res. Hi havia tanta informació al meu cap que em costava triar-la, organitzar-la i posar-hi paraules per tal de poder-ho compartir.

Ara m'he decidit a començar aquest bloc per tal d'anar deixant per escrit tots aquells pensaments i emocions que tingui durant aquest sis mesos d'aventura asiàtica!

Amb això dels blocs sóc novata o sigui que ja veurem com va sortint!