Quan ja faltava molt poc per acabar el viatge amb en Paul vam decidir que ell em portaria amb moto fins a Vedanthangal, es quedaria una nit aquí i marxaria cap a Chennai des del poble. Vaig pensar que seria una bona idea anar a sopar a casa el Habeeb la nit del dijous. Per una banda en Paul havia sentit a parlar molt d'en Habeeb i em feia gràcia que el conegués. Per altra banda estava segura que a ells també els faria gràcia que hi anessim i, a més a més, a aquella casa es menja molt bé! Doncs som-hi! La Lourdes els va avisar amb dos dies d'antelació i van quedar que hi aniríem cap a les 8.
La Lourdes ja ens va avisar que tota la casa estava revolucionada perquè a la Parveen Banu, la filla del Habeeb, li havia vingut la regla per primera vegada! I aquí comença tot el cerimonial:
El dia que li va venir la regla van avisar a totes les dones de la família i es van reunir a casa la Parveen. Li van portar vestits i joies noves i van estar amb ella tota la tarda. Jo no hi era encara però la Lourdes em va dir que se la van emportar al bany i li van fer un rentat especial. No hem esbrinat ben bé què era.... En alguna foto també he vist com les dones li donaven el menjar a la boca, com si ella no pogués tocar-lo.
Tot i que a casa el Habeeb són musulmans, em va dir que tot aquest ritual formava part de la cultura índia. Des del moment que els ve la primera regla i després d'aquesta petita festa amb les dones (només dones) de la família, la noia en qüestió ha de romandre asseguda en un racó de la casa, a terra, fins que li marxa la regla. Durant aquests dies (que poden ser 5, 7, 9...) no pot fer res, ni llegir, ni mirar la tele ni pintar ni res de res. Només es pot aixecar per anar al bany. El que si que pot fer és parlar amb gent, però només amb dones. Durant aquests dies no pot veure cap més home que el seu pare. A l'hora de dormir també ha de ser a terra en aquest racó de la casa. Això sí, tota l'estona ben mudada i enjoiada! (menys a l'hora de dormir, només faltaria, que incòmode!).
Durant aquests dies la nena no pot anar a l'escola i, quan ja ha acabat el primer període, fan una festa per celebrar-ho i per anunciar a tothom que la nena ja és una dona i està disponible per casar-se.
Ja us podeu imaginar la situació en un dia com aquest! D'entrada el sopar no estava ni començat a fer i ens vam haver d'esperar més d'un hora i mitja! Això és el de menys però és estrany en aquella casa! El grau d'emoció era total!
Per altra banda quan la nena va saber que hi havia un amic meu a casa seva, un home, es va posar molt nerviosa, demanant-me si us plau, que no entrés i la mirés. No vam acabar d'esbrinar del tot què passava si es miraven però ja us podeu imaginar, alguna cosa així com mala sort, tardaràs molt a casar-te o, fins i tot, no et casaràs mai! Qui ho sap!
Els pares de la Parveen estaven molt contents i emocionats. A més a més els feia molta i·lusió poder-nos explicar amb tot detall en què consistia el ritual i com ho estaven vivint. La Parveen deia que estava avorrida però ni es plantejava cap altra cosa. Segurament és el que han vist fer des dels avis dels avis i no hi preguntes que valguin, és la tradició i en nom d'això es pot fer quasi tot... o no?? Bona pregunta....
La Parveen encara continua al seu racó. Ara ja fa 4 dies que hi és.... Amb una mica de sort la primera regla serà curta! Ànims guapa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada