ÚLTIM CAP DE SETMANA, ME'N VAIG A MAMALLAPURAM!

Avui és divendres i comença el meu últim cap de setmana a la India.

Recordo quan la Laura i la Judit estaven a punt de marxar i deien "el meu últim àpat a casa la Fàtima, el meu últim bus cap a Chengalpattu, el meu últim cap de setmana a Mamallapuram...". I mira, ara ja hi sóc jo, mirant els bitllets d'avió, comtpant les rúpies que em queden, organitzant dinars de despedida... Aquest matí quan li he recordat al Ramesh que marxo el divendres s'ha sorprès. M'ha preguntat si ja s'havia acabat el meu temps (referint-se a la visa) i li he dit que si. "Que ràpid!", m'ha dit.

Pensava que la meva despedida de Mamallapuram seria amb en Paul però al final hem decidit tornar-hi aquest cap de setmana amb la Lourdes. Em fa molta il·lusió perquè podré dir adéu a tothom com Déu mana.

D'entrada avui mateix ens trobarem amb la Sathya, la noia argentina que vaig conèixer a kodaikanal. Probablement podem sopar juntes i dir-nos un "fins aviat" (qui sap si aniré cap a Argentina o potser ella cap a Catalunya!?).
Després passaré pel Budha. Potser farem una cervesa i direm adéu a l'amo, un noi molt jove i simpàtic (que malament que quedo però ara no me recordo com es diu...).
Alguna estona aniré al Rose Corner a fer un te i dir adéu al Logan, al Moodi i al seu germà (si és que hi és perquè em penso que se n'anava cap a França a veure la nòvia).
Pel carrer em trobaré el Babu, que sempre volta, i també li diré que ens haurem de veureu una altra estona. Ell preguntarà si l'any que ve tornaré (sempre ho pregunten...)i jo diré el de sempre: "maybe".
Hauré de fer molts chais a Mamallapuram aquest cap de setmana perquè m'he de despedir de molts senyors que fan te: el de la cantonada del nostre carrer, que sempre riu i que ja sap que el Paul i jo volem el te amb poc sucre. El de la cantonada, al costat de l'estació d'autobusos, que sap que sé quatre paraules amb tamil i sempre em posa a prova! (i posava a prova a en Paul amb en hindi!).
El noi del carrer petit (que en dic jo), que a part de te, té unes galetes de coco molt bones i una mica de lloc per seure. Sempre hi ha gent maca allà!
Ah! I el del carrer del Bob on el te és car però sempre ve de pas.

I parlant del Bob, per força m'he de despedir d'ell!! És el noi que té tots els "trejemanejes" del poble. Si necessites hotel, te'l busca, si vols cervesa també i si et ve de gust anar a pescar també té un amic pescador. És el rei! I quan ja et té prou confiança diu "Mira Carol, jo et busco una bona habitació però d'aquí una mica d'acord?? Ara les onades estan molt bé i me'n vaig a fer surf!". Sempre riu i et deixa anar alguna paraula en castellà, a veure si caus a la xarxa (pel negoci, per res més!).

L'Abdul i el seu germà també estan a la llista de persones a qui he d'anar a dir adéu especialment. Són els nois que porten la botiga de música on vaig comprar el sitar pel meu pare i els mateixos que ens van deixar la guitarra les dues vegades que hem estat a Mamallapuram amb el Paul. M'he passat hores parlant amb ells entre una cosa i l'altra! El germà gran només mira pels diners però el jove té un cor enorme i entre els dos, ja ho van fent tot!

Ostres! I no em puc oblidar del noi del Sweet Pan! Aquest cap de setmana me'n faré un fart perquè vés a saber quan ho podré tornar a tastar!

I del senyor gran del restaurant tampoc me'n puc descuidar! Fa uns dies ens va convidar a un te a mi i a en Paul... Això és la India, no té res i et convida a un te....

Potser també veig a l'Allan, el profe de ioga... És una mica xulo el noi, farà veure com si li és igual si marxo o no! (o potser em sorprèn!).

També passaré per la botiga on vaig comprar els anells de petxina, quin senyor més simpàtic! I potser també per la botiga de l'amic d'en Lluís!

Diumenge a la nit soparem amb el Pedro, un espanyol que fa 5 mesos que viu allà i amb qui hem compartit algun cap de setmana. De tan en quan ens deixa la piscina del seu hotel i el xòfer, uauauuuu!!! Ens despedirem però amb ell serà més fàcil tornar-lo a veure!

També diré adéu a la platja de pescadors, les onades i les granotes que m'han acompanyat tots aquests mesos. Realment per mi ha sigut un lloc molt especial, el meu raconet a les 7 del matí d'un dissabte a la India.

Ostres, quin reguitzell de gent i de coses! I encara segur que em deixo algú! Bé, el que és segur és que a cada botiga em diran adéu! Serà molt emocionant! Ja tiraré moltes fotos perquè pogueu posar cara a tothom! Han sigut importants durant aquests sis mesos, sabeu?
Imagineu quan la setmana que ve m'hagi de despedir de Vedanthangal! Buf! Serà molt fort! De moment el dimecres fem un dinar amb tots els de al oficina! Ara aniré a parlar amb el Habeeb a veure si ens pot cuinar per tothom!

Ho veieu que ja torno??