Avui hem anat un temple que hi ha prop de casa nostra. Hi havia una festa. Aquí el concepte de “festa” és diferent. Bàsicament era un dia de dedicació als Déus: ofrenes i pregàries. L'ofrena per excel·lència és una fulla de plàtan amb un coco i dos o tres plàtans a dins. A vegades també hi posen encens. Sovint hi ha gent que dóna la cabellera com a ofrena. Si, si, es rapen el cap i donen els cabells als Déus. Aquests dies és molt comú trobar homes i dones amb el cap totalment rapat. La veritat és que, amb les dones, fa força impressió ja que normalment es deixen crèixer unes grans cabelleres abans no ho donen com a ofrena i el canvi és força espectacular!
He vist una cosa que m'ha impressionat molt! Hi havia un nen, devia tenir uns 10 anys, amb un forat a la llengua i un pal (com si fos una forca petita) que li travessava el forat. Això feia que hagués de tenir la llengua fora de la boca tota l'estona. El nen demanava almoina. M'ha impressionat i alhora preocupat molt. M'han vingut mil preguntes al cap: “ Què li han fet? Què ja fet aquest nen per merèixer això? Quants temps hi haurà d'estar així? No se'ls ha acudit que és un atemptat brutal contra la salut? I com parla? I com se li queda la llengua tanta estona fora de la boca?...” (de fet una companya i jo hem fet la prova de tenir la llengua fora de la boca durant una estona i és molt dur: es queda totalment seca, fan mal tots els músculs de la boca i no pots parlar ni empassar...)
Resulta que estava fent penitència. La seva família havia demanat algun favor als Déus i, si els hi concedia, farien fer aquesta penitència al nen. Possiblement l'ajut que demanaven estava relacionat amb el nen en qüestió. Només havia de portar el pal a la boca un dia i després s'ho podia treure. Es veu que no és de les penitències més dures que hi ha a la India i en concret a Tamil Nadu.
Com de fort pot arribar a ser el pes de la religió?
No us puc ensenyar cap foto. No he volgut ser partícep d'això.
He vist una cosa que m'ha impressionat molt! Hi havia un nen, devia tenir uns 10 anys, amb un forat a la llengua i un pal (com si fos una forca petita) que li travessava el forat. Això feia que hagués de tenir la llengua fora de la boca tota l'estona. El nen demanava almoina. M'ha impressionat i alhora preocupat molt. M'han vingut mil preguntes al cap: “ Què li han fet? Què ja fet aquest nen per merèixer això? Quants temps hi haurà d'estar així? No se'ls ha acudit que és un atemptat brutal contra la salut? I com parla? I com se li queda la llengua tanta estona fora de la boca?...” (de fet una companya i jo hem fet la prova de tenir la llengua fora de la boca durant una estona i és molt dur: es queda totalment seca, fan mal tots els músculs de la boca i no pots parlar ni empassar...)
Resulta que estava fent penitència. La seva família havia demanat algun favor als Déus i, si els hi concedia, farien fer aquesta penitència al nen. Possiblement l'ajut que demanaven estava relacionat amb el nen en qüestió. Només havia de portar el pal a la boca un dia i després s'ho podia treure. Es veu que no és de les penitències més dures que hi ha a la India i en concret a Tamil Nadu.
Com de fort pot arribar a ser el pes de la religió?
No us puc ensenyar cap foto. No he volgut ser partícep d'això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada