No fa ni un any que marxava a la India per estar-m'hi sis mesos i d'aquí un parell de dies i torno a anar per una temporadeta més!!!
No va aventurilla!
Seguiu-me en els meus nous blogs:
http://phototaking.wordpress.com/
http://www.travelblog.org/Bloggers/Adukkumalli/
Fins ara!!!
dilluns, 5 de setembre del 2011
dissabte, 19 de març del 2011
ÚLTIMES FOTOS AL PICASA
Acabo de penjar les últimes fotos al meu àlbun de la Índia al picasa. He recordat la meva arribada a l'aeroport i com estava la meva família de contenta de veure'm!
Una vegada a casa vaig poder desempaquetar les motxilles amb ells. A mi m'agrada desfer motxilles i tornar-ho a posar tot a lloc però a vegades es fa dur anar traient records de la motxilla i haver-los de buscar un lloc nou, lluny d'allà on són originaris!
Tenia un petit detall per cada un i tothom va estar molt content!
M'he emocionat molt al penjar les últimes fotos i he pensat que, per mi, ha sigut una gran aventura però també per la meva família, que, des d'aquí, ha estat pendent (i a vegades patint) de mi.
Des d'aquí els vull donar les gràcies per haver-me fet costat en tota aquesta aventura, haver respectat la meva decisió i haver-me acompanyat de la millor manera que han pogut! MOLTES GRÀCIES!
Una vegada a casa vaig poder desempaquetar les motxilles amb ells. A mi m'agrada desfer motxilles i tornar-ho a posar tot a lloc però a vegades es fa dur anar traient records de la motxilla i haver-los de buscar un lloc nou, lluny d'allà on són originaris!
Tenia un petit detall per cada un i tothom va estar molt content!
M'he emocionat molt al penjar les últimes fotos i he pensat que, per mi, ha sigut una gran aventura però també per la meva família, que, des d'aquí, ha estat pendent (i a vegades patint) de mi.
Des d'aquí els vull donar les gràcies per haver-me fet costat en tota aquesta aventura, haver respectat la meva decisió i haver-me acompanyat de la millor manera que han pogut! MOLTES GRÀCIES!
dissabte, 12 de març del 2011
BLOGS I MÉS BLOGS
En el moment que vaig obrir aquest blog l'objectiu era molt clar: fer-vos partíceps de a la meva estada a Vedanthangal, oferir-me un espai a mi mateixa per escriure i oferir-vos també a vosaltres la oportunitat de dir-hi la vostra.
Han passat sis mesos i tinc la motxilla carregada de noves experiències i emocions que hauré d'anar païnt a poc a poc. No tinc pressa, tinc tota la vida per fer-ho!
El blog seguirà obert de manera que vosaltres encara el podreu consultar i afegir-hi els vostres comentaris (així com les fotos al picasa) però jo dono per feta la feina.
El blog que seguirà en actiu és el blog en anglès. Us recordo l'enllaç i us animo a fer-hi una ullada! Jo n'estic molt orgullosa!
http://www.travelblog.org/Bloggers/Adukkumalli/
Vull donar les gràcies primer de tot a la Maria, que em va animar a iniciar-me en el món dels blogs i que em va convèncer que valia la pena escriure sobre aquesta experiència a la India. També penso en al Montse Mena que em va fer les primeres classes pràctiques mentre treballavem a Breda. També vull agraïr a tothom qui sé que n'ha estat seguidor fidel i als que s'han animat a fer comentaris (no sabeu la il·lusió que fa rebre aquest feedback!).
Prometo obrir un altre blog quan comenci una nova aventurilla!
Una abraçada ben forta i petons de papaya per tothom!!
Han passat sis mesos i tinc la motxilla carregada de noves experiències i emocions que hauré d'anar païnt a poc a poc. No tinc pressa, tinc tota la vida per fer-ho!
El blog seguirà obert de manera que vosaltres encara el podreu consultar i afegir-hi els vostres comentaris (així com les fotos al picasa) però jo dono per feta la feina.
El blog que seguirà en actiu és el blog en anglès. Us recordo l'enllaç i us animo a fer-hi una ullada! Jo n'estic molt orgullosa!
http://www.travelblog.org/Bloggers/Adukkumalli/
Vull donar les gràcies primer de tot a la Maria, que em va animar a iniciar-me en el món dels blogs i que em va convèncer que valia la pena escriure sobre aquesta experiència a la India. També penso en al Montse Mena que em va fer les primeres classes pràctiques mentre treballavem a Breda. També vull agraïr a tothom qui sé que n'ha estat seguidor fidel i als que s'han animat a fer comentaris (no sabeu la il·lusió que fa rebre aquest feedback!).
Prometo obrir un altre blog quan comenci una nova aventurilla!
Una abraçada ben forta i petons de papaya per tothom!!
divendres, 11 de març del 2011
PRIMERES SENSACIONS DES DE GIRONA
Fa gairebé una setmana que sóc a casa. Efectivament, el temps passa volant. A vegades fa por i tot. A vegades aquesta percepció és una sort!
Dissabte quan vaig arribar a Canet m'esperava un sopar per llepar-se'n els dits! Amb la Lourdes a vegades comentàven que potser ens costaria tornar a menjar com aquí però a mi no em va costar gens ni mica! Bé, si que cal dir que el tema de la carn i el peix no el porto massa bé però suposo que ja m'ànirà passant!
L'endemà vaig anar al mercat de Sant Gregori amb la meva cunyada, la parella del meu germà gran, en Dani (que ho sabeu que estan embarassats??? Si, si, que em fan tieta!!!). Aquell matí de mercat va ser un estrés: milers de totes totes plegades a dins el súper, tothom anant depressa amunt i avall, tothom parlant alhora! Buf!
Anant a treballar escolto la ràdio: protestes i vagues a Aena, bombardejos a Líbia, xifres i més xifres de diners (que no tenim) i anunci de fred i més fred, pluges pel cap de setmana i tot.
Alguns problemilles a casa: no tinc bombona de butà, la calefacció i l'aigua calenta no funcionen, cal pagar una reparació del cotxe que encara ara no se sap què va passar....
Feina al despatx on sóc durant dues setmanes: espiral de velocitat i mil tasques al mateix moment....
La llum del carrer és diferent, menys brillant. Tampoc hi ha tants colors ni somriures immensos...
Des d'allà no és tan clar però des d'aquí està claríssim..... LA VIDA A LA INDIA ÉS MOLT MÉS SENZILLA!
Dissabte quan vaig arribar a Canet m'esperava un sopar per llepar-se'n els dits! Amb la Lourdes a vegades comentàven que potser ens costaria tornar a menjar com aquí però a mi no em va costar gens ni mica! Bé, si que cal dir que el tema de la carn i el peix no el porto massa bé però suposo que ja m'ànirà passant!
L'endemà vaig anar al mercat de Sant Gregori amb la meva cunyada, la parella del meu germà gran, en Dani (que ho sabeu que estan embarassats??? Si, si, que em fan tieta!!!). Aquell matí de mercat va ser un estrés: milers de totes totes plegades a dins el súper, tothom anant depressa amunt i avall, tothom parlant alhora! Buf!
Anant a treballar escolto la ràdio: protestes i vagues a Aena, bombardejos a Líbia, xifres i més xifres de diners (que no tenim) i anunci de fred i més fred, pluges pel cap de setmana i tot.
Alguns problemilles a casa: no tinc bombona de butà, la calefacció i l'aigua calenta no funcionen, cal pagar una reparació del cotxe que encara ara no se sap què va passar....
Feina al despatx on sóc durant dues setmanes: espiral de velocitat i mil tasques al mateix moment....
La llum del carrer és diferent, menys brillant. Tampoc hi ha tants colors ni somriures immensos...
Des d'allà no és tan clar però des d'aquí està claríssim..... LA VIDA A LA INDIA ÉS MOLT MÉS SENZILLA!
diumenge, 6 de març del 2011
JA SÓC A CASA!!!!!
Hola a tothom!!!! Us escric des de Canet!!!!
Ahir a quarts de 6 de la tarda vaig a arribar a l'aeroport de Barcelona! Els dos vols van anar molt bé! Tot va anar l'hora, no em vaig perdre, no em van fer pagar més per les maletes i no me les han perdut!
Estic molt contenta de ser aquí i la meva família també!
Aquest matí he trucat a al India per dir que estic bé! Quina sensació més estranya! Que lluny que son la Fatima, la kutima, la Lourdes, el Yuvaraj.....
Ara mateix me'n vaig a caminar amb la meva cunyada (que ho sabeu que està embarassada?? Si, el meu germà gran em fa tieta!!!!) però aviat escriuré amb més detall com va anar tot i començaré a quedar amb tothom que tinc moltes ganes de veure-us!!!
Un petó ben fort!!!
Ahir a quarts de 6 de la tarda vaig a arribar a l'aeroport de Barcelona! Els dos vols van anar molt bé! Tot va anar l'hora, no em vaig perdre, no em van fer pagar més per les maletes i no me les han perdut!
Estic molt contenta de ser aquí i la meva família també!
Aquest matí he trucat a al India per dir que estic bé! Quina sensació més estranya! Que lluny que son la Fatima, la kutima, la Lourdes, el Yuvaraj.....
Ara mateix me'n vaig a caminar amb la meva cunyada (que ho sabeu que està embarassada?? Si, el meu germà gran em fa tieta!!!!) però aviat escriuré amb més detall com va anar tot i començaré a quedar amb tothom que tinc moltes ganes de veure-us!!!
Un petó ben fort!!!
dissabte, 5 de març del 2011
PENSAMENTS DES DE LONDRES
Enyoro la morenor de la seva pell guarnida amb saris de tots colors, enyoro el somriure immens als seus rostres, enyoro l'escalfor del sol a la pell, enyoro la Lourdes parlant amb els gossos i la veu del Ragaban dient "helloooo!". Enyoro la cantarella del tamil i fins i tot la sensació d'esser observada. Enyoro les palmeres i el chai.
A Londres fa fred. El capità de l'avió ha dit que estem a 1 grau. El xoc ha sigut a al notar la calefacció quan he entrat a l'aeroport.
A Londres condueixen pel costat contrari que a Espanya però avui no m'ha sorprès. A la India ho fan igual.
El noi de control de les maletes s'ha adonat que vinc de la India. M'ho ha preguntat per confirmar-ho però era ben clar: el gumpcha que em va regalar el Paul, el nostre rosari penjat al coll i una bossa estampada amb tot d'elefants. Em pregunta de quina part de la India vinc. "Del Sud", dic jo. Estic orgullosa de conèixer el sud i no el turístic nord, on va tothom. Potser l'any que ve jo també hi seré?
De tan en tan se'm neguen els ulls i no sabria dir si és d'enyorança o de felicitat. Sóc tan afortunada d'haver pogut viure això!
Penso en les trucades que faré demà. Demà sóc jo qui he de trucar a la India. Em fa molta il·lusió!
Ja sóc a Londres. És tan lluny la India! 11 hores dins l'avió. M'ha passat molt ràpidament.
Recordo com va anar ahir tot plegat: m'acomiado de la gent de la oficina, del Habeeb, la Cadilla, la Parveen, la Fatima, la kutima i l'Edwin. Em preparo. Els nens de la oficina em vénen a buscar amb el cotxe i anem a l'aeroport. Allà m'espera el Siddharth i una amiga seva alemanya, també del Couchsurfing. Fem una cervesa i xerrem pels colzes! Em diu que estic diferent i que he millorat molt el meu anglès. Nota que jo em sento més còmode i que puc ser més jo mateixa. Em diu que li agrada molt el cinturó que porto, que em queda molt bé (el tipus "riñonera"). M'acomiado i em disposo a passar tots els controls. Quan ja ho tinc fet vaig al lavabo. Em miro al mirall, estic molt orgullosa de mi. Somric i em veig molt guapa.
Rebo un missatge de l'Olímpia que es pensa que ja he arribat. Ha sigut la primera de pronunciar-se i m'ha fet molta il·lusió. Gràcies!
Em conecto a internet des de l'aeroport. 1 pound cada 10 minuts. Tinc 10 missatges, 6són del Paul.
A Londres fa fred. El capità de l'avió ha dit que estem a 1 grau. El xoc ha sigut a al notar la calefacció quan he entrat a l'aeroport.
A Londres condueixen pel costat contrari que a Espanya però avui no m'ha sorprès. A la India ho fan igual.
El noi de control de les maletes s'ha adonat que vinc de la India. M'ho ha preguntat per confirmar-ho però era ben clar: el gumpcha que em va regalar el Paul, el nostre rosari penjat al coll i una bossa estampada amb tot d'elefants. Em pregunta de quina part de la India vinc. "Del Sud", dic jo. Estic orgullosa de conèixer el sud i no el turístic nord, on va tothom. Potser l'any que ve jo també hi seré?
De tan en tan se'm neguen els ulls i no sabria dir si és d'enyorança o de felicitat. Sóc tan afortunada d'haver pogut viure això!
Penso en les trucades que faré demà. Demà sóc jo qui he de trucar a la India. Em fa molta il·lusió!
Ja sóc a Londres. És tan lluny la India! 11 hores dins l'avió. M'ha passat molt ràpidament.
Recordo com va anar ahir tot plegat: m'acomiado de la gent de la oficina, del Habeeb, la Cadilla, la Parveen, la Fatima, la kutima i l'Edwin. Em preparo. Els nens de la oficina em vénen a buscar amb el cotxe i anem a l'aeroport. Allà m'espera el Siddharth i una amiga seva alemanya, també del Couchsurfing. Fem una cervesa i xerrem pels colzes! Em diu que estic diferent i que he millorat molt el meu anglès. Nota que jo em sento més còmode i que puc ser més jo mateixa. Em diu que li agrada molt el cinturó que porto, que em queda molt bé (el tipus "riñonera"). M'acomiado i em disposo a passar tots els controls. Quan ja ho tinc fet vaig al lavabo. Em miro al mirall, estic molt orgullosa de mi. Somric i em veig molt guapa.
Rebo un missatge de l'Olímpia que es pensa que ja he arribat. Ha sigut la primera de pronunciar-se i m'ha fet molta il·lusió. Gràcies!
Em conecto a internet des de l'aeroport. 1 pound cada 10 minuts. Tinc 10 missatges, 6són del Paul.
divendres, 4 de març del 2011
DILLUNS DIA 7 COMENÇO A TREBALLAR
No estic boja, simplement les coses van com van. Només a tall d'informació perquè no us penseu que m'he quedat a la India quan no us pugui afagar el telèfon o no tingui temps per quedar!
Resulta que la meva amiga Carla, la que viu a New York, el dia 27 de febrer va tenir un nen!! Tot va anar molt bé i estan molt contents!
Jo, a part de ser amiga seva, conec molt a la seva família i tenim molt bona relació.
Fa uns mesos em vaig asabentar que la seva mare necessitava algú que la cobrís a la feina si ella volia anar a NY a visitar la seva filla i el seu primer nét. No era fàcil trobar algú perquè era només per un parell de setmanes i els dies no es podien concretar massa perquè estaven pendents del dia del part.
Jo em vaig oferir. Per una banda faig un favor a la Carla i a la Dolors (la seva mare) i, per altra, a mi ja m'anirà bé tenir el cap entretingut i guanyar una mica de dinerets! És veritat que jo hagués preferit poder tenir uns dies per mi però mira, en Martí ha nascut quan tocava i jo només tindré un diumenge per posar-me les piles i dilluns a les 9 cap a treballar de valent! Bé, potser no serà tan de valent però comparat amb la India em semblarà súper dur!! Estaré en un bufet d'advocats fent de secretària de 9 a 13:30 i de 4 a 7. M'hauré de quedar a dinar a Girona o sigui que seria un bon moment per veure'ns si algú està per allà a prop (Girona) i té temps i ganes! Tot això només serà fins el dia 18 de març i després si que estaré lliure, almens durant uns dies. Em penso que em farà falta!
Doncs apali, ja ho sabeu! Fins aviat guapos!
Per cert! El tema de tornar a treballar pel Departament d'Educació està en stanby de moment. Imagineu si ho tinc al cap que ni m'havia recordat de mencionar-ho!
Resulta que la meva amiga Carla, la que viu a New York, el dia 27 de febrer va tenir un nen!! Tot va anar molt bé i estan molt contents!
Jo, a part de ser amiga seva, conec molt a la seva família i tenim molt bona relació.
Fa uns mesos em vaig asabentar que la seva mare necessitava algú que la cobrís a la feina si ella volia anar a NY a visitar la seva filla i el seu primer nét. No era fàcil trobar algú perquè era només per un parell de setmanes i els dies no es podien concretar massa perquè estaven pendents del dia del part.
Jo em vaig oferir. Per una banda faig un favor a la Carla i a la Dolors (la seva mare) i, per altra, a mi ja m'anirà bé tenir el cap entretingut i guanyar una mica de dinerets! És veritat que jo hagués preferit poder tenir uns dies per mi però mira, en Martí ha nascut quan tocava i jo només tindré un diumenge per posar-me les piles i dilluns a les 9 cap a treballar de valent! Bé, potser no serà tan de valent però comparat amb la India em semblarà súper dur!! Estaré en un bufet d'advocats fent de secretària de 9 a 13:30 i de 4 a 7. M'hauré de quedar a dinar a Girona o sigui que seria un bon moment per veure'ns si algú està per allà a prop (Girona) i té temps i ganes! Tot això només serà fins el dia 18 de març i després si que estaré lliure, almens durant uns dies. Em penso que em farà falta!
Doncs apali, ja ho sabeu! Fins aviat guapos!
Per cert! El tema de tornar a treballar pel Departament d'Educació està en stanby de moment. Imagineu si ho tinc al cap que ni m'havia recordat de mencionar-ho!
dijous, 3 de març del 2011
MALETA FETA!
Hola a tothom! Si, si, ja tinc la maleta feta. I no una maleta sinó dues! Vaig carregada com un ruc! No sé pas com ho he fet!! Al venir em sobrava espai en una de les maletes. A la tornada em falta espai tot i tenir-ne dues! I mira que deixo tota la roba aquí! Aquesta roba ja no es pot aprofitar més. Les taques no marxaran mai més, hauria de fer recosits a tot arreu, la pudoreta tampoc marxa i està tan i tan gastada!!!!
El meu coordinador de Vedanthangal ve a Barcelona a finals de mes i em portarà una petita bosseta que no sé pas on posar-la! No hi ha res de valor però m'agradaria tenir-ho! Espero que no se n'oblidi!
Avui he somiat que tenia problemes a l'aeroport amb les maletes. I és que no les tinc totes. No sé si em faran pagar de més, no sé si les maletes aniran directe a Barcelona o les hauré de canviar a Londres, no sé si me les faran obrir (espero que no perquè sinó ja no les podré tornar a tancar! Està tot posat a pressió!). Ah! I al somni també hi apareixia el Lluís dient-me que la bossa que vull que em porti no hi cabia a la seva maleta.... !
La Lourdes diu que he parlat en somnis i que parlava en anglès! Em dec estar posant nerviosa o és que al final tan xatejar amb l'australià està fent els seus fruits?
Espero que entre una cosa i l'altra no me les perdin les maletes! No hi ha res de valor econòmic però tot té un valor sentimental incalculable! Em faria tanta i tanta pena!
I alguns de vosaltres ja sabeu com m'agrada desfer les maletes quan arribo a casa. Si no ho faig i no ho poso tot a lloc sembla que encara no hi hagi arribat del tot! O sigui que amb això que no hi juguin aquests de British Airways!
Al final el Lluís em deixarà el seu cotxe i el Yuvaraj conduirà fins a l'aeroport. Marxarem de Vedanthangal cap a les 9 del vespre del divendres. A les 11 ja serem a l'aeroport i tindré un parell d'hores per despedir-me del Siddharth. Després començarà tot el rollo de les bosses i els passatges i a les 4 del matí començarem a volar! Espero que tot vagi bé perquè, no poder entrar a un país deu ser fotut però no poder-ne sortir sona molt pitjor, oi??
Des del moment que em deixin a l'aeroport ja no tindré telèfon indi. El meu mòbil espanyol estarà disponible a partir de dissabte cap a les 9 del vespre, ok??
Últimes hores a Vedanthangal! Comença el compte enrera!
El meu coordinador de Vedanthangal ve a Barcelona a finals de mes i em portarà una petita bosseta que no sé pas on posar-la! No hi ha res de valor però m'agradaria tenir-ho! Espero que no se n'oblidi!
Avui he somiat que tenia problemes a l'aeroport amb les maletes. I és que no les tinc totes. No sé si em faran pagar de més, no sé si les maletes aniran directe a Barcelona o les hauré de canviar a Londres, no sé si me les faran obrir (espero que no perquè sinó ja no les podré tornar a tancar! Està tot posat a pressió!). Ah! I al somni també hi apareixia el Lluís dient-me que la bossa que vull que em porti no hi cabia a la seva maleta.... !
La Lourdes diu que he parlat en somnis i que parlava en anglès! Em dec estar posant nerviosa o és que al final tan xatejar amb l'australià està fent els seus fruits?
Espero que entre una cosa i l'altra no me les perdin les maletes! No hi ha res de valor econòmic però tot té un valor sentimental incalculable! Em faria tanta i tanta pena!
I alguns de vosaltres ja sabeu com m'agrada desfer les maletes quan arribo a casa. Si no ho faig i no ho poso tot a lloc sembla que encara no hi hagi arribat del tot! O sigui que amb això que no hi juguin aquests de British Airways!
Al final el Lluís em deixarà el seu cotxe i el Yuvaraj conduirà fins a l'aeroport. Marxarem de Vedanthangal cap a les 9 del vespre del divendres. A les 11 ja serem a l'aeroport i tindré un parell d'hores per despedir-me del Siddharth. Després començarà tot el rollo de les bosses i els passatges i a les 4 del matí començarem a volar! Espero que tot vagi bé perquè, no poder entrar a un país deu ser fotut però no poder-ne sortir sona molt pitjor, oi??
Des del moment que em deixin a l'aeroport ja no tindré telèfon indi. El meu mòbil espanyol estarà disponible a partir de dissabte cap a les 9 del vespre, ok??
Últimes hores a Vedanthangal! Comença el compte enrera!
dimecres, 2 de març del 2011
CRÒNICA DEL VIATGE AMB EN PAUL
Voleu una crònica bastant detallada del viatge que vaig fer amb en Paul per Tamil Nadu i kerala amb moto?? Ell n'ha fet una de molt bona i jo l'he ajudat una mica (seria molta mentida dir que l'hem fet entre tots dos...) o sigui que us animo a llegir-la! Està al seu blog i està en anglès (ho veieu perquè ell ha escrit molt més que jo ara?). No sigueu mandrosos!!
http://www.travelblog.org/Asia/India/Tamil-Nadu/Mamallapuram/blog-582674.html
Si li deixeu un comentari estarà taaaaaaaaaaaaaaaaan content!! I a mi també me'n podeu deixar algun!
Fins aviat que quasi ja tinc un peu a Catalunya!
http://www.travelblog.org/Asia/India/Tamil-Nadu/Mamallapuram/blog-582674.html
Si li deixeu un comentari estarà taaaaaaaaaaaaaaaaan content!! I a mi també me'n podeu deixar algun!
Fins aviat que quasi ja tinc un peu a Catalunya!
dimarts, 1 de març del 2011
"JA HAS MENJAT?"
A Catalunya quan ens trobem amb algú solem preguntar: "què tal?, com estàs? com va tot?". És la nostra manera d'interessar-nos pel benestar de l'altre i, la resposta que donem, és la manera com transmetem si tot està anant bé o no.
A la zona de la Índia on sóc jo quan es troben es pregunten: "ja has menjat?". És la seva manera de saber si tot va bé o no. Si has menjat és que tot està anant bé!
Ens va costar d'entendre perquè, cada vegada que la gent de l'oficina ens veia, ens preguntava pels àpats: "has esmorzat? has dinat?". Pensavem que no tenia sentit preguntar-ho tantes vegades i que, era obvi, que si eren les 3 i tornavem a la oficina, és que ja havíem acabat de dinar oi??
Al poble on visc la preocupació del dia és tenir un plat d'arròs a taula. Tota la resta són tonteries!
A la zona de la Índia on sóc jo quan es troben es pregunten: "ja has menjat?". És la seva manera de saber si tot va bé o no. Si has menjat és que tot està anant bé!
Ens va costar d'entendre perquè, cada vegada que la gent de l'oficina ens veia, ens preguntava pels àpats: "has esmorzat? has dinat?". Pensavem que no tenia sentit preguntar-ho tantes vegades i que, era obvi, que si eren les 3 i tornavem a la oficina, és que ja havíem acabat de dinar oi??
Al poble on visc la preocupació del dia és tenir un plat d'arròs a taula. Tota la resta són tonteries!
dilluns, 28 de febrer del 2011
LA FUNDACIÓ LAIA MENDOZA HA TANCAT
Primer de tot aclarir (pels que encara no ho sàpiguen) que la Fundació Laia Mendoza és la fundació per la qual treballo a la India. En segon lloc, NO és cap broma, la fundació ha tancat la barraca. Estupendo oi?? Com diu el meu pare "sempre passen coses!". Alguns entendreu ara perquè en alguns moments em sentia totalment desanimada i amb la sensació de no saber ben bé què hi feia aquí.
Tot plegat ja fa mesos que dura però la situació va començar a ser crítica (almenys des de la meva pell i segons com estava vivint jo les coses) a finals de novembre o principis de desembre (quan feia 2 mesos que jo era a Vedanthangal).
Tampoc és qüestió de treure tots els draps bruts ara. El cas és que el sentiment general de la gent que treballava a la Fundació, tan a Barcelona com aquí, era de cansament i poca motivació amb una crisi econòmica de rera fons. A mi m'anaven arribant informacions de tots costats, cada una més pessimista que l'anterior. Tot això em va anar fent ferida a dins. Imagineu com ets sents quan véns a treballar aquí i resulta que tothom al teu voltant està desmotivat i et passes els dies escoltant els problemes i les penes dels uns i els altres.... Entre mi jo pensava "que sóc jo la que està a 10.000 kilòmetres de casa i no sé ben bé com es fa això de viure a la India! Algú s'enrecorda?"
Tot plegat va fer que jo també em desmotivés molt i que el que era un petit granet de sorra s'anés fent una muntanyeta: estic cansada de menjar arròs+ aquí tothom està cansat+ no para de ploure+ tothom té altres motivacions més importants que la fundació+ hi ha tantes coses per veure a la India....
Vaig pensar que passant el Nadal a Goa i amb la visita del Roger el mes de gener em tornaria a posar les piles i tot plegat es podria reconduir una mica. Però no va passar....
De cop em notava molt cansada. Vaig estar molts dies rumiant exactament què em passava perquè tenia ganes de poder-li transmetre al Lluís (al coordinador d'aquí) però no en vaig saber treure l'aigua clara... Crec que hi havia moltes coses pel mig: el desànim general a la Fundació, el fet que tot aquí és tan complicat i llarg, les condicions de viure a Vedanthangal, l'enyorança.... Simplement un dia t'adones que estàs molt cansat i no saps perquè ja que, aparentment, la vida aquí és molt tranquil·la. El Lluís em va dir que era normal, que ell fa 6 anys que és aquí i, encara ara, lui passa de tan en quan.
Total, que vaig parar de pensar i de buscar una lògica als meus sentiments i vaig decidir acceptar l'oferiment d'en Paul de marxar a fer una ruta durant uns dies. Ja us vaig dir que no sabia quants dies serien però no tenia ganes de posar-me cap pressió. Sentir-me malament era prou motiu per canviar i fer alguna cosa que em fes estar contenta.
A mitja ruta amb moto la Lourdes em va informar que la Fundació tancava definitivament des de Barcelona però que en Lluís volia continuar el projecte educatiu des de Vedanthangal.
I així ha sigut. Fa pocs dies he rebut la notificació oficial per part de Barcelona i el coordinador d'aquí ja està obrint una associació per continuar, de moment, amb el projecte educatiu (un projecte que engloba 5 persones a l'oficina, prop de 30 mestres i 600 alumnes).
Les coses seran difícils i lentes. De moment un grup de voluntaris ens estem organitzant per ajudar en la manera que sigui possible. S'accepten suggerències, idees, mans i temps!
Tot plegat ja fa mesos que dura però la situació va començar a ser crítica (almenys des de la meva pell i segons com estava vivint jo les coses) a finals de novembre o principis de desembre (quan feia 2 mesos que jo era a Vedanthangal).
Tampoc és qüestió de treure tots els draps bruts ara. El cas és que el sentiment general de la gent que treballava a la Fundació, tan a Barcelona com aquí, era de cansament i poca motivació amb una crisi econòmica de rera fons. A mi m'anaven arribant informacions de tots costats, cada una més pessimista que l'anterior. Tot això em va anar fent ferida a dins. Imagineu com ets sents quan véns a treballar aquí i resulta que tothom al teu voltant està desmotivat i et passes els dies escoltant els problemes i les penes dels uns i els altres.... Entre mi jo pensava "que sóc jo la que està a 10.000 kilòmetres de casa i no sé ben bé com es fa això de viure a la India! Algú s'enrecorda?"
Tot plegat va fer que jo també em desmotivés molt i que el que era un petit granet de sorra s'anés fent una muntanyeta: estic cansada de menjar arròs+ aquí tothom està cansat+ no para de ploure+ tothom té altres motivacions més importants que la fundació+ hi ha tantes coses per veure a la India....
Vaig pensar que passant el Nadal a Goa i amb la visita del Roger el mes de gener em tornaria a posar les piles i tot plegat es podria reconduir una mica. Però no va passar....
De cop em notava molt cansada. Vaig estar molts dies rumiant exactament què em passava perquè tenia ganes de poder-li transmetre al Lluís (al coordinador d'aquí) però no en vaig saber treure l'aigua clara... Crec que hi havia moltes coses pel mig: el desànim general a la Fundació, el fet que tot aquí és tan complicat i llarg, les condicions de viure a Vedanthangal, l'enyorança.... Simplement un dia t'adones que estàs molt cansat i no saps perquè ja que, aparentment, la vida aquí és molt tranquil·la. El Lluís em va dir que era normal, que ell fa 6 anys que és aquí i, encara ara, lui passa de tan en quan.
Total, que vaig parar de pensar i de buscar una lògica als meus sentiments i vaig decidir acceptar l'oferiment d'en Paul de marxar a fer una ruta durant uns dies. Ja us vaig dir que no sabia quants dies serien però no tenia ganes de posar-me cap pressió. Sentir-me malament era prou motiu per canviar i fer alguna cosa que em fes estar contenta.
A mitja ruta amb moto la Lourdes em va informar que la Fundació tancava definitivament des de Barcelona però que en Lluís volia continuar el projecte educatiu des de Vedanthangal.
I així ha sigut. Fa pocs dies he rebut la notificació oficial per part de Barcelona i el coordinador d'aquí ja està obrint una associació per continuar, de moment, amb el projecte educatiu (un projecte que engloba 5 persones a l'oficina, prop de 30 mestres i 600 alumnes).
Les coses seran difícils i lentes. De moment un grup de voluntaris ens estem organitzant per ajudar en la manera que sigui possible. S'accepten suggerències, idees, mans i temps!
divendres, 25 de febrer del 2011
ÚLTIM CAP DE SETMANA, ME'N VAIG A MAMALLAPURAM!
Avui és divendres i comença el meu últim cap de setmana a la India.
Recordo quan la Laura i la Judit estaven a punt de marxar i deien "el meu últim àpat a casa la Fàtima, el meu últim bus cap a Chengalpattu, el meu últim cap de setmana a Mamallapuram...". I mira, ara ja hi sóc jo, mirant els bitllets d'avió, comtpant les rúpies que em queden, organitzant dinars de despedida... Aquest matí quan li he recordat al Ramesh que marxo el divendres s'ha sorprès. M'ha preguntat si ja s'havia acabat el meu temps (referint-se a la visa) i li he dit que si. "Que ràpid!", m'ha dit.
Pensava que la meva despedida de Mamallapuram seria amb en Paul però al final hem decidit tornar-hi aquest cap de setmana amb la Lourdes. Em fa molta il·lusió perquè podré dir adéu a tothom com Déu mana.
D'entrada avui mateix ens trobarem amb la Sathya, la noia argentina que vaig conèixer a kodaikanal. Probablement podem sopar juntes i dir-nos un "fins aviat" (qui sap si aniré cap a Argentina o potser ella cap a Catalunya!?).
Després passaré pel Budha. Potser farem una cervesa i direm adéu a l'amo, un noi molt jove i simpàtic (que malament que quedo però ara no me recordo com es diu...).
Alguna estona aniré al Rose Corner a fer un te i dir adéu al Logan, al Moodi i al seu germà (si és que hi és perquè em penso que se n'anava cap a França a veure la nòvia).
Pel carrer em trobaré el Babu, que sempre volta, i també li diré que ens haurem de veureu una altra estona. Ell preguntarà si l'any que ve tornaré (sempre ho pregunten...)i jo diré el de sempre: "maybe".
Hauré de fer molts chais a Mamallapuram aquest cap de setmana perquè m'he de despedir de molts senyors que fan te: el de la cantonada del nostre carrer, que sempre riu i que ja sap que el Paul i jo volem el te amb poc sucre. El de la cantonada, al costat de l'estació d'autobusos, que sap que sé quatre paraules amb tamil i sempre em posa a prova! (i posava a prova a en Paul amb en hindi!).
El noi del carrer petit (que en dic jo), que a part de te, té unes galetes de coco molt bones i una mica de lloc per seure. Sempre hi ha gent maca allà!
Ah! I el del carrer del Bob on el te és car però sempre ve de pas.
I parlant del Bob, per força m'he de despedir d'ell!! És el noi que té tots els "trejemanejes" del poble. Si necessites hotel, te'l busca, si vols cervesa també i si et ve de gust anar a pescar també té un amic pescador. És el rei! I quan ja et té prou confiança diu "Mira Carol, jo et busco una bona habitació però d'aquí una mica d'acord?? Ara les onades estan molt bé i me'n vaig a fer surf!". Sempre riu i et deixa anar alguna paraula en castellà, a veure si caus a la xarxa (pel negoci, per res més!).
L'Abdul i el seu germà també estan a la llista de persones a qui he d'anar a dir adéu especialment. Són els nois que porten la botiga de música on vaig comprar el sitar pel meu pare i els mateixos que ens van deixar la guitarra les dues vegades que hem estat a Mamallapuram amb el Paul. M'he passat hores parlant amb ells entre una cosa i l'altra! El germà gran només mira pels diners però el jove té un cor enorme i entre els dos, ja ho van fent tot!
Ostres! I no em puc oblidar del noi del Sweet Pan! Aquest cap de setmana me'n faré un fart perquè vés a saber quan ho podré tornar a tastar!
I del senyor gran del restaurant tampoc me'n puc descuidar! Fa uns dies ens va convidar a un te a mi i a en Paul... Això és la India, no té res i et convida a un te....
Potser també veig a l'Allan, el profe de ioga... És una mica xulo el noi, farà veure com si li és igual si marxo o no! (o potser em sorprèn!).
També passaré per la botiga on vaig comprar els anells de petxina, quin senyor més simpàtic! I potser també per la botiga de l'amic d'en Lluís!
Diumenge a la nit soparem amb el Pedro, un espanyol que fa 5 mesos que viu allà i amb qui hem compartit algun cap de setmana. De tan en quan ens deixa la piscina del seu hotel i el xòfer, uauauuuu!!! Ens despedirem però amb ell serà més fàcil tornar-lo a veure!
També diré adéu a la platja de pescadors, les onades i les granotes que m'han acompanyat tots aquests mesos. Realment per mi ha sigut un lloc molt especial, el meu raconet a les 7 del matí d'un dissabte a la India.
Ostres, quin reguitzell de gent i de coses! I encara segur que em deixo algú! Bé, el que és segur és que a cada botiga em diran adéu! Serà molt emocionant! Ja tiraré moltes fotos perquè pogueu posar cara a tothom! Han sigut importants durant aquests sis mesos, sabeu?
Imagineu quan la setmana que ve m'hagi de despedir de Vedanthangal! Buf! Serà molt fort! De moment el dimecres fem un dinar amb tots els de al oficina! Ara aniré a parlar amb el Habeeb a veure si ens pot cuinar per tothom!
Ho veieu que ja torno??
Recordo quan la Laura i la Judit estaven a punt de marxar i deien "el meu últim àpat a casa la Fàtima, el meu últim bus cap a Chengalpattu, el meu últim cap de setmana a Mamallapuram...". I mira, ara ja hi sóc jo, mirant els bitllets d'avió, comtpant les rúpies que em queden, organitzant dinars de despedida... Aquest matí quan li he recordat al Ramesh que marxo el divendres s'ha sorprès. M'ha preguntat si ja s'havia acabat el meu temps (referint-se a la visa) i li he dit que si. "Que ràpid!", m'ha dit.
Pensava que la meva despedida de Mamallapuram seria amb en Paul però al final hem decidit tornar-hi aquest cap de setmana amb la Lourdes. Em fa molta il·lusió perquè podré dir adéu a tothom com Déu mana.
D'entrada avui mateix ens trobarem amb la Sathya, la noia argentina que vaig conèixer a kodaikanal. Probablement podem sopar juntes i dir-nos un "fins aviat" (qui sap si aniré cap a Argentina o potser ella cap a Catalunya!?).
Després passaré pel Budha. Potser farem una cervesa i direm adéu a l'amo, un noi molt jove i simpàtic (que malament que quedo però ara no me recordo com es diu...).
Alguna estona aniré al Rose Corner a fer un te i dir adéu al Logan, al Moodi i al seu germà (si és que hi és perquè em penso que se n'anava cap a França a veure la nòvia).
Pel carrer em trobaré el Babu, que sempre volta, i també li diré que ens haurem de veureu una altra estona. Ell preguntarà si l'any que ve tornaré (sempre ho pregunten...)i jo diré el de sempre: "maybe".
Hauré de fer molts chais a Mamallapuram aquest cap de setmana perquè m'he de despedir de molts senyors que fan te: el de la cantonada del nostre carrer, que sempre riu i que ja sap que el Paul i jo volem el te amb poc sucre. El de la cantonada, al costat de l'estació d'autobusos, que sap que sé quatre paraules amb tamil i sempre em posa a prova! (i posava a prova a en Paul amb en hindi!).
El noi del carrer petit (que en dic jo), que a part de te, té unes galetes de coco molt bones i una mica de lloc per seure. Sempre hi ha gent maca allà!
Ah! I el del carrer del Bob on el te és car però sempre ve de pas.
I parlant del Bob, per força m'he de despedir d'ell!! És el noi que té tots els "trejemanejes" del poble. Si necessites hotel, te'l busca, si vols cervesa també i si et ve de gust anar a pescar també té un amic pescador. És el rei! I quan ja et té prou confiança diu "Mira Carol, jo et busco una bona habitació però d'aquí una mica d'acord?? Ara les onades estan molt bé i me'n vaig a fer surf!". Sempre riu i et deixa anar alguna paraula en castellà, a veure si caus a la xarxa (pel negoci, per res més!).
L'Abdul i el seu germà també estan a la llista de persones a qui he d'anar a dir adéu especialment. Són els nois que porten la botiga de música on vaig comprar el sitar pel meu pare i els mateixos que ens van deixar la guitarra les dues vegades que hem estat a Mamallapuram amb el Paul. M'he passat hores parlant amb ells entre una cosa i l'altra! El germà gran només mira pels diners però el jove té un cor enorme i entre els dos, ja ho van fent tot!
Ostres! I no em puc oblidar del noi del Sweet Pan! Aquest cap de setmana me'n faré un fart perquè vés a saber quan ho podré tornar a tastar!
I del senyor gran del restaurant tampoc me'n puc descuidar! Fa uns dies ens va convidar a un te a mi i a en Paul... Això és la India, no té res i et convida a un te....
Potser també veig a l'Allan, el profe de ioga... És una mica xulo el noi, farà veure com si li és igual si marxo o no! (o potser em sorprèn!).
També passaré per la botiga on vaig comprar els anells de petxina, quin senyor més simpàtic! I potser també per la botiga de l'amic d'en Lluís!
Diumenge a la nit soparem amb el Pedro, un espanyol que fa 5 mesos que viu allà i amb qui hem compartit algun cap de setmana. De tan en quan ens deixa la piscina del seu hotel i el xòfer, uauauuuu!!! Ens despedirem però amb ell serà més fàcil tornar-lo a veure!
També diré adéu a la platja de pescadors, les onades i les granotes que m'han acompanyat tots aquests mesos. Realment per mi ha sigut un lloc molt especial, el meu raconet a les 7 del matí d'un dissabte a la India.
Ostres, quin reguitzell de gent i de coses! I encara segur que em deixo algú! Bé, el que és segur és que a cada botiga em diran adéu! Serà molt emocionant! Ja tiraré moltes fotos perquè pogueu posar cara a tothom! Han sigut importants durant aquests sis mesos, sabeu?
Imagineu quan la setmana que ve m'hagi de despedir de Vedanthangal! Buf! Serà molt fort! De moment el dimecres fem un dinar amb tots els de al oficina! Ara aniré a parlar amb el Habeeb a veure si ens pot cuinar per tothom!
Ho veieu que ja torno??
dijous, 24 de febrer del 2011
LA PRIMERA REGLA DE LA PARVEEN BANU
Quan ja faltava molt poc per acabar el viatge amb en Paul vam decidir que ell em portaria amb moto fins a Vedanthangal, es quedaria una nit aquí i marxaria cap a Chennai des del poble. Vaig pensar que seria una bona idea anar a sopar a casa el Habeeb la nit del dijous. Per una banda en Paul havia sentit a parlar molt d'en Habeeb i em feia gràcia que el conegués. Per altra banda estava segura que a ells també els faria gràcia que hi anessim i, a més a més, a aquella casa es menja molt bé! Doncs som-hi! La Lourdes els va avisar amb dos dies d'antelació i van quedar que hi aniríem cap a les 8.
La Lourdes ja ens va avisar que tota la casa estava revolucionada perquè a la Parveen Banu, la filla del Habeeb, li havia vingut la regla per primera vegada! I aquí comença tot el cerimonial:
El dia que li va venir la regla van avisar a totes les dones de la família i es van reunir a casa la Parveen. Li van portar vestits i joies noves i van estar amb ella tota la tarda. Jo no hi era encara però la Lourdes em va dir que se la van emportar al bany i li van fer un rentat especial. No hem esbrinat ben bé què era.... En alguna foto també he vist com les dones li donaven el menjar a la boca, com si ella no pogués tocar-lo.
Tot i que a casa el Habeeb són musulmans, em va dir que tot aquest ritual formava part de la cultura índia. Des del moment que els ve la primera regla i després d'aquesta petita festa amb les dones (només dones) de la família, la noia en qüestió ha de romandre asseguda en un racó de la casa, a terra, fins que li marxa la regla. Durant aquests dies (que poden ser 5, 7, 9...) no pot fer res, ni llegir, ni mirar la tele ni pintar ni res de res. Només es pot aixecar per anar al bany. El que si que pot fer és parlar amb gent, però només amb dones. Durant aquests dies no pot veure cap més home que el seu pare. A l'hora de dormir també ha de ser a terra en aquest racó de la casa. Això sí, tota l'estona ben mudada i enjoiada! (menys a l'hora de dormir, només faltaria, que incòmode!).
Durant aquests dies la nena no pot anar a l'escola i, quan ja ha acabat el primer període, fan una festa per celebrar-ho i per anunciar a tothom que la nena ja és una dona i està disponible per casar-se.
Ja us podeu imaginar la situació en un dia com aquest! D'entrada el sopar no estava ni començat a fer i ens vam haver d'esperar més d'un hora i mitja! Això és el de menys però és estrany en aquella casa! El grau d'emoció era total!
Per altra banda quan la nena va saber que hi havia un amic meu a casa seva, un home, es va posar molt nerviosa, demanant-me si us plau, que no entrés i la mirés. No vam acabar d'esbrinar del tot què passava si es miraven però ja us podeu imaginar, alguna cosa així com mala sort, tardaràs molt a casar-te o, fins i tot, no et casaràs mai! Qui ho sap!
Els pares de la Parveen estaven molt contents i emocionats. A més a més els feia molta i·lusió poder-nos explicar amb tot detall en què consistia el ritual i com ho estaven vivint. La Parveen deia que estava avorrida però ni es plantejava cap altra cosa. Segurament és el que han vist fer des dels avis dels avis i no hi preguntes que valguin, és la tradició i en nom d'això es pot fer quasi tot... o no?? Bona pregunta....
La Parveen encara continua al seu racó. Ara ja fa 4 dies que hi és.... Amb una mica de sort la primera regla serà curta! Ànims guapa!
La Lourdes ja ens va avisar que tota la casa estava revolucionada perquè a la Parveen Banu, la filla del Habeeb, li havia vingut la regla per primera vegada! I aquí comença tot el cerimonial:
El dia que li va venir la regla van avisar a totes les dones de la família i es van reunir a casa la Parveen. Li van portar vestits i joies noves i van estar amb ella tota la tarda. Jo no hi era encara però la Lourdes em va dir que se la van emportar al bany i li van fer un rentat especial. No hem esbrinat ben bé què era.... En alguna foto també he vist com les dones li donaven el menjar a la boca, com si ella no pogués tocar-lo.
Tot i que a casa el Habeeb són musulmans, em va dir que tot aquest ritual formava part de la cultura índia. Des del moment que els ve la primera regla i després d'aquesta petita festa amb les dones (només dones) de la família, la noia en qüestió ha de romandre asseguda en un racó de la casa, a terra, fins que li marxa la regla. Durant aquests dies (que poden ser 5, 7, 9...) no pot fer res, ni llegir, ni mirar la tele ni pintar ni res de res. Només es pot aixecar per anar al bany. El que si que pot fer és parlar amb gent, però només amb dones. Durant aquests dies no pot veure cap més home que el seu pare. A l'hora de dormir també ha de ser a terra en aquest racó de la casa. Això sí, tota l'estona ben mudada i enjoiada! (menys a l'hora de dormir, només faltaria, que incòmode!).
Durant aquests dies la nena no pot anar a l'escola i, quan ja ha acabat el primer període, fan una festa per celebrar-ho i per anunciar a tothom que la nena ja és una dona i està disponible per casar-se.
Ja us podeu imaginar la situació en un dia com aquest! D'entrada el sopar no estava ni començat a fer i ens vam haver d'esperar més d'un hora i mitja! Això és el de menys però és estrany en aquella casa! El grau d'emoció era total!
Per altra banda quan la nena va saber que hi havia un amic meu a casa seva, un home, es va posar molt nerviosa, demanant-me si us plau, que no entrés i la mirés. No vam acabar d'esbrinar del tot què passava si es miraven però ja us podeu imaginar, alguna cosa així com mala sort, tardaràs molt a casar-te o, fins i tot, no et casaràs mai! Qui ho sap!
Els pares de la Parveen estaven molt contents i emocionats. A més a més els feia molta i·lusió poder-nos explicar amb tot detall en què consistia el ritual i com ho estaven vivint. La Parveen deia que estava avorrida però ni es plantejava cap altra cosa. Segurament és el que han vist fer des dels avis dels avis i no hi preguntes que valguin, és la tradició i en nom d'això es pot fer quasi tot... o no?? Bona pregunta....
La Parveen encara continua al seu racó. Ara ja fa 4 dies que hi és.... Amb una mica de sort la primera regla serà curta! Ànims guapa!
dimarts, 22 de febrer del 2011
QUINA CALOR!!!!
Fa tanta i tanta calor!!!! No sé si és perquè durant el viatge amb en Paul vam estar a llocs de muntanya frescos o perquè normalment vigilavem molt no estar a fora al carrer en hores de màxima calor però el cas és que la tornada a Vedanthangal està sent molt calurosa!
Avui he estat pràcticament tot el dia a dintre a casa amb el ventilador engegat (fins que ha marxat la llum, és clar!).
Fa un parell de dies vaig anar a comprar tomates a la botiga del Habeeb i em pensava que em desmaiaria allà esperant! Per una banda la seva dona no és que sigui la més veloç del barri i per altra banda ara han canviat la botiga, l'han fet més grossa i els ha quedat molt bé però el cas és que abans et podies esperar sota un porxo i ara això ja no és possible i t'has d'esperar ben bé sota aquest sol de justícia!
Des que sóc aquí (vull dir des del setembre!) que penso que tinc molt temps per anar a caminar i fer una mica d'exercici però, en èpoques com ara que fa tanta calor, no trobes mai la hora bona per anar-hi! Bé, si que la sé, a les 7 del matí perquè llavors ja fa massa calor i a les 6 de la tarda ja es comença a fer fosc....
Però jo a les 7 del matí faig ioga al terrat i xatejo amb un australià o sigui que no em va massa bé....
Espero que a Girona no faci molta molta fred a partir del dia 5 de març perquè sinó ho passaré malament amb tant de contrast!!!
Avui he estat pràcticament tot el dia a dintre a casa amb el ventilador engegat (fins que ha marxat la llum, és clar!).
Fa un parell de dies vaig anar a comprar tomates a la botiga del Habeeb i em pensava que em desmaiaria allà esperant! Per una banda la seva dona no és que sigui la més veloç del barri i per altra banda ara han canviat la botiga, l'han fet més grossa i els ha quedat molt bé però el cas és que abans et podies esperar sota un porxo i ara això ja no és possible i t'has d'esperar ben bé sota aquest sol de justícia!
Des que sóc aquí (vull dir des del setembre!) que penso que tinc molt temps per anar a caminar i fer una mica d'exercici però, en èpoques com ara que fa tanta calor, no trobes mai la hora bona per anar-hi! Bé, si que la sé, a les 7 del matí perquè llavors ja fa massa calor i a les 6 de la tarda ja es comença a fer fosc....
Però jo a les 7 del matí faig ioga al terrat i xatejo amb un australià o sigui que no em va massa bé....
Espero que a Girona no faci molta molta fred a partir del dia 5 de març perquè sinó ho passaré malament amb tant de contrast!!!
dissabte, 19 de febrer del 2011
TORNADA A VEDANTHANGAL
Hola a tots i a totes!
Ja torno a ser a Vedanthangal! Els meus dies de descans s'han convertit en 5 setmanes inoblidables viatjant amb moto (una Bullet fantàstica!) amb en Paul per Tamil Nadu i kerala!
En Paul i jo ens vam trobar a Mamallapuram, el poble de la platja que a mi m'agrada tant el dia 15 de gener a la tarda. Ell havia conduit 1200 quilòmetres des de Bhubaneswar (Orissa) a cavall de la seva Royal Enfield (àlies Bullet) d'un color vermellós estupendo!
Després de passar uns dies a Mamallapuram vam baixar cap a Chidambaram on vam veure el temple. Vam seguir baixant per la costa cap al sud passant per Poompuhar, Bambangadi i parant finalment a Karaikal on ens hi vam estar 3 dies gaudint de passejades i esmorzars a la platja.
Vam seguir la ruta cap a Thanjavur. A part del temple de la ciutat un dels nostres objectius era un concert de música clàssica índia que hi havia al poble del costat. Vam quedar-nos allà 3 dies més i després vam fer ruta cap a Kodaikanal. Aquest petit poblet que s'ha convertit en un lloc molt turístic és a dalt de les muntanyes, hi feia un fred que pelava! Els paisatges eren fantàstics! Vam conèixer tot de gent, entre ells un grup d'espanyols. Vam dormir dos nits en una habitació fantàstica (la millor i amb més luxe de tot el viatge!). Va ser aquí on ens van parlar d'un poble a prop, Vatakanal i d'un centre de meditació anomenat Bodhi Zendo.
Com que no hi havia cap pla pre-establert, simplement vam anar a mirar què ens feia més "pillo" i al final ens vam quedar 4 dies al centre de meditació. L'experiència va ser molt bona i molt nova per mi: hores i hores de meditació, hores de silenci, treball per la comunitat i sobretot conèixer un munt de gent diferent que era allà per diferents motius, circumtàncies....
Ben relaxats després de tanta meditació vam fer via cap al Parc Natural de Mudumalai (fent nit a Ooty) on hi teníem un conegut, en Johnnie. Viu en una casa la mig de la jungla però amb tota mena de luxes! Ens vam estar allà un parell de dies, tocant la guitarra i bevent la primera copa de vi en 5 mesos!
A tot això tot just era dia 31 de gener i ens quedaven un munt de dies per seguir viatjant o sigui que vam decidir anar cap a l'estat veí, Kerala. Vam anar a Kappad Beach, una platja al nord de Calicut, on erem pràcticament els únics turistes. Ens va agradar tan que ens hi vam estar 5 dies!
Pensant ja en la tornada vam tirar cap a Malapuram i Angali (quins àpats més fantàstics!) fins arribar a Trichy on vam fer parada per 3 o 4 dies visitant el temple i el Fort.
Continuant el camí cap a Vedanthangal vam parar a Jayamkondacholapuram i el poble del costat (impossible de recordar el nom però era alguna cosa similar al primer) i hi vam trobar un temple fantàstic! Totalment fora pronòstic quan el vam veure des de la carretera ens va fer parar! Una vegada a dintre resulta que hi estaven celebrant un casament i ens van convidar a dinar i tot!
Finalment vam parar a Pondicherry i Auroville per visitar uns amics del Paul. Vam tenir la sort de poder a assistir a un concert increible!
Els ultims quatre dies del viatge els vam passar a Mamallapuram, al lloc on havíem començat. Dijous vam venir a Vedanthangal i vam visitar el Parc del Ocells. En Paul va poder veure on visc i on treballo i l'endemà al matí va marxar cap a Chennai per tal d'agafar el tren, ell i moto, i tornar cap a casa seva, a l'estat d'Orissa.
De fet, mentre jo sóc a caseta, ell encara és a dintre el tren, encara li queden 5 horetes..... India, India!
Aquest viatge m'ha permès veure una altra India. La India és plena d'Índies petites, de bombolles, de diferents maneres de viure i relacionar-se i de diferents maneres de viure aquest país. Gràcies Paul per haver-me ofert aquesta possibilitat i haver-ho compartit amb mi!
Em queden 15 dies comptats d'experiència india i, mirant enrera, puc dir que sóc afortunada. Crec que marxaré amb una visió bastant àmplia del que és el Sud de la India. Me'n torno amb un sac ple d'experiències i records que poc a poc aniré processant!
Ja torno a ser a Vedanthangal! Els meus dies de descans s'han convertit en 5 setmanes inoblidables viatjant amb moto (una Bullet fantàstica!) amb en Paul per Tamil Nadu i kerala!
En Paul i jo ens vam trobar a Mamallapuram, el poble de la platja que a mi m'agrada tant el dia 15 de gener a la tarda. Ell havia conduit 1200 quilòmetres des de Bhubaneswar (Orissa) a cavall de la seva Royal Enfield (àlies Bullet) d'un color vermellós estupendo!
Després de passar uns dies a Mamallapuram vam baixar cap a Chidambaram on vam veure el temple. Vam seguir baixant per la costa cap al sud passant per Poompuhar, Bambangadi i parant finalment a Karaikal on ens hi vam estar 3 dies gaudint de passejades i esmorzars a la platja.
Vam seguir la ruta cap a Thanjavur. A part del temple de la ciutat un dels nostres objectius era un concert de música clàssica índia que hi havia al poble del costat. Vam quedar-nos allà 3 dies més i després vam fer ruta cap a Kodaikanal. Aquest petit poblet que s'ha convertit en un lloc molt turístic és a dalt de les muntanyes, hi feia un fred que pelava! Els paisatges eren fantàstics! Vam conèixer tot de gent, entre ells un grup d'espanyols. Vam dormir dos nits en una habitació fantàstica (la millor i amb més luxe de tot el viatge!). Va ser aquí on ens van parlar d'un poble a prop, Vatakanal i d'un centre de meditació anomenat Bodhi Zendo.
Com que no hi havia cap pla pre-establert, simplement vam anar a mirar què ens feia més "pillo" i al final ens vam quedar 4 dies al centre de meditació. L'experiència va ser molt bona i molt nova per mi: hores i hores de meditació, hores de silenci, treball per la comunitat i sobretot conèixer un munt de gent diferent que era allà per diferents motius, circumtàncies....
Ben relaxats després de tanta meditació vam fer via cap al Parc Natural de Mudumalai (fent nit a Ooty) on hi teníem un conegut, en Johnnie. Viu en una casa la mig de la jungla però amb tota mena de luxes! Ens vam estar allà un parell de dies, tocant la guitarra i bevent la primera copa de vi en 5 mesos!
A tot això tot just era dia 31 de gener i ens quedaven un munt de dies per seguir viatjant o sigui que vam decidir anar cap a l'estat veí, Kerala. Vam anar a Kappad Beach, una platja al nord de Calicut, on erem pràcticament els únics turistes. Ens va agradar tan que ens hi vam estar 5 dies!
Pensant ja en la tornada vam tirar cap a Malapuram i Angali (quins àpats més fantàstics!) fins arribar a Trichy on vam fer parada per 3 o 4 dies visitant el temple i el Fort.
Continuant el camí cap a Vedanthangal vam parar a Jayamkondacholapuram i el poble del costat (impossible de recordar el nom però era alguna cosa similar al primer) i hi vam trobar un temple fantàstic! Totalment fora pronòstic quan el vam veure des de la carretera ens va fer parar! Una vegada a dintre resulta que hi estaven celebrant un casament i ens van convidar a dinar i tot!
Finalment vam parar a Pondicherry i Auroville per visitar uns amics del Paul. Vam tenir la sort de poder a assistir a un concert increible!
Els ultims quatre dies del viatge els vam passar a Mamallapuram, al lloc on havíem començat. Dijous vam venir a Vedanthangal i vam visitar el Parc del Ocells. En Paul va poder veure on visc i on treballo i l'endemà al matí va marxar cap a Chennai per tal d'agafar el tren, ell i moto, i tornar cap a casa seva, a l'estat d'Orissa.
De fet, mentre jo sóc a caseta, ell encara és a dintre el tren, encara li queden 5 horetes..... India, India!
Aquest viatge m'ha permès veure una altra India. La India és plena d'Índies petites, de bombolles, de diferents maneres de viure i relacionar-se i de diferents maneres de viure aquest país. Gràcies Paul per haver-me ofert aquesta possibilitat i haver-ho compartit amb mi!
Em queden 15 dies comptats d'experiència india i, mirant enrera, puc dir que sóc afortunada. Crec que marxaré amb una visió bastant àmplia del que és el Sud de la India. Me'n torno amb un sac ple d'experiències i records que poc a poc aniré processant!
dijous, 13 de gener del 2011
M'AGAFO UNS DIES DE DESCANS
Sóc a la terrassa de casa. Són quarts de nou del matí però la vida a Vedanthangal fa hores que ha començat. Aquest cap de setmana és especial per tota la gent que viu al Sud de la India, és Pongal. Aquesta festa dura tres dies i per ells és una de les més importants de l'any. A vegades és difícil esbrinar ben bé què celebren i com ho fan.... alguns diuen que és com l'any nou per ells, altres diuen que celebren el final de la collita de l'arròs. Tothom està molt content, es compren vestits nous i fan àpats especials, com l'anomenat Pongal rice (més arròs, clar) que és com un arròs molt i molt pastat i un mica groc (a mi no m'agrada especialment però també me'l menjo si cal). Els que poden marxen tres dies a celebrar el Pongal fora amb tota la família. Em sembla que també es fan fogueres, tipus Sant Joan....
En Roger marxa avui a mitja nit. Potser podrà veure les fogueres des de l'avió?
La Lourdes i jo demà al matí anem a Mamallapuram, la ciutat de la platja i els pescdors. Ara fa molt que no hi anem i jo en tinc especialment ganes. El dia 16 és el seu aniversari i ho celebrarem fent un bon sopar i Panetone de la mare de la Lídia de postres. A veure si trobem alguna espelma!
Mentrestant en Paul, el meu amic australià, està baixant amb moto des de l'estat d'Orissa. Si tot va bé arribarà a Mamallapuram el dia 16 al vespre.
No sé quan tornaré a Vedanthangal. De moment m'agafo uns dies de descans i me'n vaig amb en Paul a voltar l'estat de Tamil Nadu amb moto. El pla és terriblement fàcil: riure molt, compartir uns quants dies visitant nous llocs i parar per fer una migdiada quan estiguem cansats.
Els últims dies aquí han sigut durs. I no sé si ho han sigut perquè ja li veia el final o si li vaig buscar un final perquè ja eren molt durs. La qüestió és que el nivell de frustració va "in crescendo" i la necessitat de comunicar-me amb algú també. Potser necessito una dosi de coses fàcils perquè a la India rural tot és sempre terriblement complicat, llarg i dur. Potser només he de carregar piles ia aviat tindré la sensació que vull tornar.
No em vull posar cap data de tornada ni cap pressió perquè no vull sentir que "he de tenir ganes de tornar". Simplement prefereixo escoltar-me i reaccionar segons el que cregui que m'ha d'anar bé.
He parlat amb la gent de la Fundació a Vedanthangal i ho han entès ràpidament.
Un petó fort! Fins aviat!
En Roger marxa avui a mitja nit. Potser podrà veure les fogueres des de l'avió?
La Lourdes i jo demà al matí anem a Mamallapuram, la ciutat de la platja i els pescdors. Ara fa molt que no hi anem i jo en tinc especialment ganes. El dia 16 és el seu aniversari i ho celebrarem fent un bon sopar i Panetone de la mare de la Lídia de postres. A veure si trobem alguna espelma!
Mentrestant en Paul, el meu amic australià, està baixant amb moto des de l'estat d'Orissa. Si tot va bé arribarà a Mamallapuram el dia 16 al vespre.
No sé quan tornaré a Vedanthangal. De moment m'agafo uns dies de descans i me'n vaig amb en Paul a voltar l'estat de Tamil Nadu amb moto. El pla és terriblement fàcil: riure molt, compartir uns quants dies visitant nous llocs i parar per fer una migdiada quan estiguem cansats.
Els últims dies aquí han sigut durs. I no sé si ho han sigut perquè ja li veia el final o si li vaig buscar un final perquè ja eren molt durs. La qüestió és que el nivell de frustració va "in crescendo" i la necessitat de comunicar-me amb algú també. Potser necessito una dosi de coses fàcils perquè a la India rural tot és sempre terriblement complicat, llarg i dur. Potser només he de carregar piles ia aviat tindré la sensació que vull tornar.
No em vull posar cap data de tornada ni cap pressió perquè no vull sentir que "he de tenir ganes de tornar". Simplement prefereixo escoltar-me i reaccionar segons el que cregui que m'ha d'anar bé.
He parlat amb la gent de la Fundació a Vedanthangal i ho han entès ràpidament.
Un petó fort! Fins aviat!
divendres, 7 de gener del 2011
AQUÍ NO ÉS HIVERN PERÒ QUASI HO COMENÇA A SEMBLAR.....
Hola a tothom!
Fa molt que no escric ni penjo fotos al picasa. La tornada de Goa està sent més dura del que em pensava.
El dia de Reis fora de casa va ser una merda. No em va agradar gens no ser a Catalunya.
Avui arriba la Lourdes de Goa.
Jo torno a marxar la setmana que ve.
Sé que hi ha molts mestres que els queden pocs dies de vacances... ànims!
Últimament hi ha molta gent que truca, gràcies!!!
Els meus pares em van fer arribar menjar i m'estic posant com una vaca! Ja puc preparar la bicicleta.....
Us estimo molt i us enyoro! Oi que anirem a sopar quan arribi i obrirem una ampolla de vi i triarem alguna cosa ben bona del menú? I potser parlarem de la India però només una estona d'acord??
Petonarrus!
Fa molt que no escric ni penjo fotos al picasa. La tornada de Goa està sent més dura del que em pensava.
El dia de Reis fora de casa va ser una merda. No em va agradar gens no ser a Catalunya.
Avui arriba la Lourdes de Goa.
Jo torno a marxar la setmana que ve.
Sé que hi ha molts mestres que els queden pocs dies de vacances... ànims!
Últimament hi ha molta gent que truca, gràcies!!!
Els meus pares em van fer arribar menjar i m'estic posant com una vaca! Ja puc preparar la bicicleta.....
Us estimo molt i us enyoro! Oi que anirem a sopar quan arribi i obrirem una ampolla de vi i triarem alguna cosa ben bona del menú? I potser parlarem de la India però només una estona d'acord??
Petonarrus!
dissabte, 1 de gener del 2011
PRIMER DIA DE L'ANY
Avui és el primer dia de l'any. És ben estrany dir "Bon any nou" a tothom en anglès i sota aquest sol de justícia que fa a Vedanthangal!
Si, ja soc a caseta, després de 24 hores asseguda en un autobús vaig arribar ahir a les 6 de la tarda.
A la nit vam fer una mini festeta amb els nois de la oficina. En Ramesh va cuinar chicken masala. Tots vam estar d'acord que hi havia una mica massa d'oli però ens el vam menjar ben a gust!!
A quarts d'1 van anar a buscar en Roger a l'aeroport i a les 6 del matí ha arribat a casa!!! Estic molt contenta que sigui aquí uns dies!
Demà anirem a veure la filla del meu jefe que va nèixer la nit de Nadal. Tot va anar molt bé i estan tots molt contents!!
Ah! I la meva experiència a Goa va ser genial! A veure si puc penjar les fotos al picasa aviat i us en feu una idea! Semblava el paradís!!
Molts de vosaltres m'heu enviat mails per desitjar-me bon Nadal!! Moltes gràcies!!! Jo també penso en vosaltres i us desitjo una bona entrada d'Any Nou! Gràcies Kamal, Montse, Ingrid, Montse Mena, Anna Ponsatí, Miquel, Neus, Dolors, Quim..... segurament quedare malament i em deixaré algú oi?? En fi, gràcies a tothom!!!
Penso en vosaltres i us enyoro. M'agradaria que poguessiu compartir aquesta experiència amb mi!!
Fins aviat!!
Si, ja soc a caseta, després de 24 hores asseguda en un autobús vaig arribar ahir a les 6 de la tarda.
A la nit vam fer una mini festeta amb els nois de la oficina. En Ramesh va cuinar chicken masala. Tots vam estar d'acord que hi havia una mica massa d'oli però ens el vam menjar ben a gust!!
A quarts d'1 van anar a buscar en Roger a l'aeroport i a les 6 del matí ha arribat a casa!!! Estic molt contenta que sigui aquí uns dies!
Demà anirem a veure la filla del meu jefe que va nèixer la nit de Nadal. Tot va anar molt bé i estan tots molt contents!!
Ah! I la meva experiència a Goa va ser genial! A veure si puc penjar les fotos al picasa aviat i us en feu una idea! Semblava el paradís!!
Molts de vosaltres m'heu enviat mails per desitjar-me bon Nadal!! Moltes gràcies!!! Jo també penso en vosaltres i us desitjo una bona entrada d'Any Nou! Gràcies Kamal, Montse, Ingrid, Montse Mena, Anna Ponsatí, Miquel, Neus, Dolors, Quim..... segurament quedare malament i em deixaré algú oi?? En fi, gràcies a tothom!!!
Penso en vosaltres i us enyoro. M'agradaria que poguessiu compartir aquesta experiència amb mi!!
Fins aviat!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)