dissabte, 5 de març del 2011

PENSAMENTS DES DE LONDRES

Enyoro la morenor de la seva pell guarnida amb saris de tots colors, enyoro el somriure immens als seus rostres, enyoro l'escalfor del sol a la pell, enyoro la Lourdes parlant amb els gossos i la veu del Ragaban dient "helloooo!". Enyoro la cantarella del tamil i fins i tot la sensació d'esser observada. Enyoro les palmeres i el chai.

A Londres fa fred. El capità de l'avió ha dit que estem a 1 grau. El xoc ha sigut a al notar la calefacció quan he entrat a l'aeroport.
A Londres condueixen pel costat contrari que a Espanya però avui no m'ha sorprès. A la India ho fan igual.

El noi de control de les maletes s'ha adonat que vinc de la India. M'ho ha preguntat per confirmar-ho però era ben clar: el gumpcha que em va regalar el Paul, el nostre rosari penjat al coll i una bossa estampada amb tot d'elefants. Em pregunta de quina part de la India vinc. "Del Sud", dic jo. Estic orgullosa de conèixer el sud i no el turístic nord, on va tothom. Potser l'any que ve jo també hi seré?

De tan en tan se'm neguen els ulls i no sabria dir si és d'enyorança o de felicitat. Sóc tan afortunada d'haver pogut viure això!

Penso en les trucades que faré demà. Demà sóc jo qui he de trucar a la India. Em fa molta il·lusió!

Ja sóc a Londres. És tan lluny la India! 11 hores dins l'avió. M'ha passat molt ràpidament.

Recordo com va anar ahir tot plegat: m'acomiado de la gent de la oficina, del Habeeb, la Cadilla, la Parveen, la Fatima, la kutima i l'Edwin. Em preparo. Els nens de la oficina em vénen a buscar amb el cotxe i anem a l'aeroport. Allà m'espera el Siddharth i una amiga seva alemanya, també del Couchsurfing. Fem una cervesa i xerrem pels colzes! Em diu que estic diferent i que he millorat molt el meu anglès. Nota que jo em sento més còmode i que puc ser més jo mateixa. Em diu que li agrada molt el cinturó que porto, que em queda molt bé (el tipus "riñonera"). M'acomiado i em disposo a passar tots els controls. Quan ja ho tinc fet vaig al lavabo. Em miro al mirall, estic molt orgullosa de mi. Somric i em veig molt guapa.

Rebo un missatge de l'Olímpia que es pensa que ja he arribat. Ha sigut la primera de pronunciar-se i m'ha fet molta il·lusió. Gràcies!

Em conecto a internet des de l'aeroport. 1 pound cada 10 minuts. Tinc 10 missatges, 6són del Paul.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada