dilluns, 5 de setembre de 2011

TORNEM-HI!

No fa ni un any que marxava a la India per estar-m'hi sis mesos i d'aquí un parell de dies i torno a anar per una temporadeta més!!!
No va aventurilla!
Seguiu-me en els meus nous blogs:


http://phototaking.wordpress.com/
http://www.travelblog.org/Bloggers/Adukkumalli/

Fins ara!!!

dissabte, 19 de març de 2011

ÚLTIMES FOTOS AL PICASA

Acabo de penjar les últimes fotos al meu àlbun de la Índia al picasa. He recordat la meva arribada a l'aeroport i com estava la meva família de contenta de veure'm!

Una vegada a casa vaig poder desempaquetar les motxilles amb ells. A mi m'agrada desfer motxilles i tornar-ho a posar tot a lloc però a vegades es fa dur anar traient records de la motxilla i haver-los de buscar un lloc nou, lluny d'allà on són originaris!

Tenia un petit detall per cada un i tothom va estar molt content!

M'he emocionat molt al penjar les últimes fotos i he pensat que, per mi, ha sigut una gran aventura però també per la meva família, que, des d'aquí, ha estat pendent (i a vegades patint) de mi.

Des d'aquí els vull donar les gràcies per haver-me fet costat en tota aquesta aventura, haver respectat la meva decisió i haver-me acompanyat de la millor manera que han pogut! MOLTES GRÀCIES!

dissabte, 12 de març de 2011

BLOGS I MÉS BLOGS

En el moment que vaig obrir aquest blog l'objectiu era molt clar: fer-vos partíceps de a la meva estada a Vedanthangal, oferir-me un espai a mi mateixa per escriure i oferir-vos també a vosaltres la oportunitat de dir-hi la vostra.

Han passat sis mesos i tinc la motxilla carregada de noves experiències i emocions que hauré d'anar païnt a poc a poc. No tinc pressa, tinc tota la vida per fer-ho!

El blog seguirà obert de manera que vosaltres encara el podreu consultar i afegir-hi els vostres comentaris (així com les fotos al picasa) però jo dono per feta la feina.

El blog que seguirà en actiu és el blog en anglès. Us recordo l'enllaç i us animo a fer-hi una ullada! Jo n'estic molt orgullosa!

http://www.travelblog.org/Bloggers/Adukkumalli/

Vull donar les gràcies primer de tot a la Maria, que em va animar a iniciar-me en el món dels blogs i que em va convèncer que valia la pena escriure sobre aquesta experiència a la India. També penso en al Montse Mena que em va fer les primeres classes pràctiques mentre treballavem a Breda. També vull agraïr a tothom qui sé que n'ha estat seguidor fidel i als que s'han animat a fer comentaris (no sabeu la il·lusió que fa rebre aquest feedback!).

Prometo obrir un altre blog quan comenci una nova aventurilla!

Una abraçada ben forta i petons de papaya per tothom!!

divendres, 11 de març de 2011

PRIMERES SENSACIONS DES DE GIRONA

Fa gairebé una setmana que sóc a casa. Efectivament, el temps passa volant. A vegades fa por i tot. A vegades aquesta percepció és una sort!

Dissabte quan vaig arribar a Canet m'esperava un sopar per llepar-se'n els dits! Amb la Lourdes a vegades comentàven que potser ens costaria tornar a menjar com aquí però a mi no em va costar gens ni mica! Bé, si que cal dir que el tema de la carn i el peix no el porto massa bé però suposo que ja m'ànirà passant!

L'endemà vaig anar al mercat de Sant Gregori amb la meva cunyada, la parella del meu germà gran, en Dani (que ho sabeu que estan embarassats??? Si, si, que em fan tieta!!!). Aquell matí de mercat va ser un estrés: milers de totes totes plegades a dins el súper, tothom anant depressa amunt i avall, tothom parlant alhora! Buf!

Anant a treballar escolto la ràdio: protestes i vagues a Aena, bombardejos a Líbia, xifres i més xifres de diners (que no tenim) i anunci de fred i més fred, pluges pel cap de setmana i tot.

Alguns problemilles a casa: no tinc bombona de butà, la calefacció i l'aigua calenta no funcionen, cal pagar una reparació del cotxe que encara ara no se sap què va passar....

Feina al despatx on sóc durant dues setmanes: espiral de velocitat i mil tasques al mateix moment....

La llum del carrer és diferent, menys brillant. Tampoc hi ha tants colors ni somriures immensos...

Des d'allà no és tan clar però des d'aquí està claríssim..... LA VIDA A LA INDIA ÉS MOLT MÉS SENZILLA!

diumenge, 6 de març de 2011

JA SÓC A CASA!!!!!

Hola a tothom!!!! Us escric des de Canet!!!!

Ahir a quarts de 6 de la tarda vaig a arribar a l'aeroport de Barcelona! Els dos vols van anar molt bé! Tot va anar l'hora, no em vaig perdre, no em van fer pagar més per les maletes i no me les han perdut!
Estic molt contenta de ser aquí i la meva família també!

Aquest matí he trucat a al India per dir que estic bé! Quina sensació més estranya! Que lluny que son la Fatima, la kutima, la Lourdes, el Yuvaraj.....

Ara mateix me'n vaig a caminar amb la meva cunyada (que ho sabeu que està embarassada?? Si, el meu germà gran em fa tieta!!!!) però aviat escriuré amb més detall com va anar tot i començaré a quedar amb tothom que tinc moltes ganes de veure-us!!!

Un petó ben fort!!!

dissabte, 5 de març de 2011

PENSAMENTS DES DE LONDRES

Enyoro la morenor de la seva pell guarnida amb saris de tots colors, enyoro el somriure immens als seus rostres, enyoro l'escalfor del sol a la pell, enyoro la Lourdes parlant amb els gossos i la veu del Ragaban dient "helloooo!". Enyoro la cantarella del tamil i fins i tot la sensació d'esser observada. Enyoro les palmeres i el chai.

A Londres fa fred. El capità de l'avió ha dit que estem a 1 grau. El xoc ha sigut a al notar la calefacció quan he entrat a l'aeroport.
A Londres condueixen pel costat contrari que a Espanya però avui no m'ha sorprès. A la India ho fan igual.

El noi de control de les maletes s'ha adonat que vinc de la India. M'ho ha preguntat per confirmar-ho però era ben clar: el gumpcha que em va regalar el Paul, el nostre rosari penjat al coll i una bossa estampada amb tot d'elefants. Em pregunta de quina part de la India vinc. "Del Sud", dic jo. Estic orgullosa de conèixer el sud i no el turístic nord, on va tothom. Potser l'any que ve jo també hi seré?

De tan en tan se'm neguen els ulls i no sabria dir si és d'enyorança o de felicitat. Sóc tan afortunada d'haver pogut viure això!

Penso en les trucades que faré demà. Demà sóc jo qui he de trucar a la India. Em fa molta il·lusió!

Ja sóc a Londres. És tan lluny la India! 11 hores dins l'avió. M'ha passat molt ràpidament.

Recordo com va anar ahir tot plegat: m'acomiado de la gent de la oficina, del Habeeb, la Cadilla, la Parveen, la Fatima, la kutima i l'Edwin. Em preparo. Els nens de la oficina em vénen a buscar amb el cotxe i anem a l'aeroport. Allà m'espera el Siddharth i una amiga seva alemanya, també del Couchsurfing. Fem una cervesa i xerrem pels colzes! Em diu que estic diferent i que he millorat molt el meu anglès. Nota que jo em sento més còmode i que puc ser més jo mateixa. Em diu que li agrada molt el cinturó que porto, que em queda molt bé (el tipus "riñonera"). M'acomiado i em disposo a passar tots els controls. Quan ja ho tinc fet vaig al lavabo. Em miro al mirall, estic molt orgullosa de mi. Somric i em veig molt guapa.

Rebo un missatge de l'Olímpia que es pensa que ja he arribat. Ha sigut la primera de pronunciar-se i m'ha fet molta il·lusió. Gràcies!

Em conecto a internet des de l'aeroport. 1 pound cada 10 minuts. Tinc 10 missatges, 6són del Paul.

divendres, 4 de març de 2011

DILLUNS DIA 7 COMENÇO A TREBALLAR

No estic boja, simplement les coses van com van. Només a tall d'informació perquè no us penseu que m'he quedat a la India quan no us pugui afagar el telèfon o no tingui temps per quedar!

Resulta que la meva amiga Carla, la que viu a New York, el dia 27 de febrer va tenir un nen!! Tot va anar molt bé i estan molt contents!
Jo, a part de ser amiga seva, conec molt a la seva família i tenim molt bona relació.
Fa uns mesos em vaig asabentar que la seva mare necessitava algú que la cobrís a la feina si ella volia anar a NY a visitar la seva filla i el seu primer nét. No era fàcil trobar algú perquè era només per un parell de setmanes i els dies no es podien concretar massa perquè estaven pendents del dia del part.
Jo em vaig oferir. Per una banda faig un favor a la Carla i a la Dolors (la seva mare) i, per altra, a mi ja m'anirà bé tenir el cap entretingut i guanyar una mica de dinerets! És veritat que jo hagués preferit poder tenir uns dies per mi però mira, en Martí ha nascut quan tocava i jo només tindré un diumenge per posar-me les piles i dilluns a les 9 cap a treballar de valent! Bé, potser no serà tan de valent però comparat amb la India em semblarà súper dur!! Estaré en un bufet d'advocats fent de secretària de 9 a 13:30 i de 4 a 7. M'hauré de quedar a dinar a Girona o sigui que seria un bon moment per veure'ns si algú està per allà a prop (Girona) i té temps i ganes! Tot això només serà fins el dia 18 de març i després si que estaré lliure, almens durant uns dies. Em penso que em farà falta!

Doncs apali, ja ho sabeu! Fins aviat guapos!

Per cert! El tema de tornar a treballar pel Departament d'Educació està en stanby de moment. Imagineu si ho tinc al cap que ni m'havia recordat de mencionar-ho!