M'AGAFO UNS DIES DE DESCANS

Sóc a la terrassa de casa. Són quarts de nou del matí però la vida a Vedanthangal fa hores que ha començat. Aquest cap de setmana és especial per tota la gent que viu al Sud de la India, és Pongal. Aquesta festa dura tres dies i per ells és una de les més importants de l'any. A vegades és difícil esbrinar ben bé què celebren i com ho fan.... alguns diuen que és com l'any nou per ells, altres diuen que celebren el final de la collita de l'arròs. Tothom està molt content, es compren vestits nous i fan àpats especials, com l'anomenat Pongal rice (més arròs, clar) que és com un arròs molt i molt pastat i un mica groc (a mi no m'agrada especialment però també me'l menjo si cal). Els que poden marxen tres dies a celebrar el Pongal fora amb tota la família. Em sembla que també es fan fogueres, tipus Sant Joan....

En Roger marxa avui a mitja nit. Potser podrà veure les fogueres des de l'avió?

La Lourdes i jo demà al matí anem a Mamallapuram, la ciutat de la platja i els pescdors. Ara fa molt que no hi anem i jo en tinc especialment ganes. El dia 16 és el seu aniversari i ho celebrarem fent un bon sopar i Panetone de la mare de la Lídia de postres. A veure si trobem alguna espelma!

Mentrestant en Paul, el meu amic australià, està baixant amb moto des de l'estat d'Orissa. Si tot va bé arribarà a Mamallapuram el dia 16 al vespre.

No sé quan tornaré a Vedanthangal. De moment m'agafo uns dies de descans i me'n vaig amb en Paul a voltar l'estat de Tamil Nadu amb moto. El pla és terriblement fàcil: riure molt, compartir uns quants dies visitant nous llocs i parar per fer una migdiada quan estiguem cansats.

Els últims dies aquí han sigut durs. I no sé si ho han sigut perquè ja li veia el final o si li vaig buscar un final perquè ja eren molt durs. La qüestió és que el nivell de frustració va "in crescendo" i la necessitat de comunicar-me amb algú també. Potser necessito una dosi de coses fàcils perquè a la India rural tot és sempre terriblement complicat, llarg i dur. Potser només he de carregar piles ia aviat tindré la sensació que vull tornar.
No em vull posar cap data de tornada ni cap pressió perquè no vull sentir que "he de tenir ganes de tornar". Simplement prefereixo escoltar-me i reaccionar segons el que cregui que m'ha d'anar bé.
He parlat amb la gent de la Fundació a Vedanthangal i ho han entès ràpidament.

Un petó fort! Fins aviat!