dissabte, 23 d’octubre del 2010

LA NOSTRA NURSE JA ÉS A CASA.....


Ahir al vespre va marxar la Laura, la infermera que ha estat col·laborant amb la fundació durant 2 mesos i mig. Entre tots li vam fer una despedida maquíssima i ella es va posar molt contenta i emocionada alhora.
A mi em va servir per adonar-me que la gent de Vedanthangal ens està molt agraïda. Valoren molt el fet que vinguem a treballar aquí un temps i visquem al seu poble i amb la seva gent. Valoren que ens interessem pel seu país, per les seves tradicions, cultura, religions, inquietuds. Valoren també que nosaltres compartim amb ells el nostre món, inimaginable per ells (de fet, aquest món on sóc ara també era inimaginable per mi). Tot i la manera tan diferent que tenen de mostrar els sentiments i les emocions, a vegades tan sols una mirada o un gest és suficient per entendre'ls.

Laureta, ja deus ser a casona! Mil gràcies per l'acollida tan afectuosa i sincera a aquest cul de món!
Sense tu això no hagués sigut igual!
Et trobo a faltar!! Un petó ben gros!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada