Avui he anat a Mettu Theru, un poble que hi ha prop de Vedanthangal on també hi tenim una escola de reforç. Al meu entendre l'aula de Mettu Theru és una de les més afortunades: la mestra que hi ha està molt motivada, té moltes ganes de fer les coses bé, està oberta a aprendre, pregunta quan alguna cosa no la veu clara o no la sap fer, parla un anglès molt correcte, és molt propera als nens i a més, el volum d'alumnes no és excessiu!
De casa meva a Mettu Theru hi ha 15 minuts caminant i jo acostumo a anar-hi a peu tot i que és totalment fosc i no hi ha cap llum (mai havia fet servir tan el lot com aquí!). Quan arribo al carrer de l'aula de reforç els nens van sortint de les seves cases i es van unint a mi, caminem junts fins que arribem a l'escola. Avui he fet un munt de parades, tan d'anada com de tornada. Cada una ha sigut una explosió d'emocions diferents!
Primera parada a casa d'un dels nens. El seu pare estava enfilat a l'arbre recollint gobes (una fruita que tenim aquí). Hem estat parlant un momentet (el meu tamil no dóna per gaire i el seu anglès tampoc) i m'ha regalat dues gobes!
Segona parada a casa de tres alumnes que són germans. M'han convidat a entrar a casa seva, he conegut a tota la família i m'han obsequiat amb un grapat de cacauets!
Tercera parada: la tuition (tal com anomenen aquí les aules de reforç). Hem fet una classe genial entre la Chitra (la mestra) i jo! Els nens s'ho han passat molt bé i jo també! He estat una estona amb els més petits i després he anat a ajudar els grans que estaven fent deures. Els seus deures sempre consisteixen en el mateix: memoritzar alguna cosa. Avui, per exemple, alguns memoritzaven un poema en anglès, uns altres les preguntes de comprensió d'una història que havien llegit (contradictori oi, memoritzar preguntes de comprensió??), uns altres alguns apartats del llibre de ciències.... Hi ha un dels alumnes que parla molt bé anglès i he pogut tenir una conversa molt interessant amb ell! Deia que era molt difícil memoritzar tot allò. Jo li he dit que tenia raó, que jo no ho sabria fer. Li he dit que a Espanya no ho fem així i s'ha interessar pel nostre sistema educatiu (totalment sorprenent!). Li he explicat que a vegades llegim una història, la recordem i la podem explicar amb unes altres paraules, que no cal aprendre's exactament totes les paraules que hem llegit. He intentat fer una prova però no ho hem aconseguit: Ells saben el que han memortizat però si els treus d'aquí ja no tenen eines per ensortir-se'n.... A més, m'ha dit que si no ho repetia exactament el mestre de l'escola els podia arribar a picar. En aquests moment jo bufo, els que em coneixeu ja us ho podeu imaginar....
Al final de la classe els he demanat que m'ajudessin ells a mi. Estaven encantats!M'han ensenyat un munt de vocabulari en tamil i m'han explicat mil coses súper interessants sobre l'idioma, la cultura, els Déus que tenen.... A l'inici de la conversa erem 3 o 4 i hem acabat sent 8 o 10, la Chitra inclosa, parlant d'un munt de coses, tan de la India com d'Espanya! Ha sigut fantàstic! És increïble tot el que ens podem arribar a ensenyar!
De tornada cap a casa més parades! Primer de tot a casa d'una alumna a saludar la família i després a casa d'un altre nen on, tan si com no, m'han volgut regalar un paquet de galetes per celebrar el Diwali (és una festa que celebrarem el 5 de novembre i que per ells és molt important. És la festa de les llums, ja m'informaré i us ho explicaré!)
He arribat a casa molt contenta i emocionada! I, tot i que per mi ha sigut espectacular, crec que aquesta serà la tònica general perquè aquesta gent realment són diferents. Potser les circumstàncies, potser la cultura, potser la religió o potser una mescla de tot plegat i el seu bon cor i generositat fan que et sentis valorada, acollida i estimada. Gràcies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada