La Prya és una mestra de l'escola de reforç de Vinayaganallur. La setmana passada quan vam anar a la seva aula (situada al terrat de dalt d'una casa particular) ens va dir que el dia 8 de novembre celebraven el primer aniversari del seu fill petit i que feien una festa. Va insistir que hi anessim i vam acceptar encantades! Tan la Lourdes com jo ens vam imaginar una festa d'aniversari per nens: globus, pastís i algun joc. Però res, ens vam equivocar de mig a mig!
Es veu que la celebració del primer aniversari d'una criatura és molt i molt important i es fa una festa “por todo lo alto”. Tota la família estava convidada, vestida amb els seus millors saris (vestit tradicional indi, només les dones casades el poden portar!), carregats amb bosses de petards, focs artificials i regals per la criatura. Però no només això! Hi havia un cuiner i un cambrer contractats i també un fotògraf un i un professional que feia el vídeo!
Ja ho veieu, estem totalment integrades! Ens ho vam passar molt bé!!! Em van ensenyar a fer cintes de malli per posar-nos al cap, vam parlar amb mitja família (no sé si teníem més preguntes i curiositats ells o nosaltres!), ens van tirar fotos per tots costats i vam menjar un chicken bryani boníssim!!! A mi m'encanta aquest plat! L'altre dia se'm va acudir dir que m'agrada més que la paella i la Lourdes quasi em pega... El pitjor de tot és que és veritat! I com es gaudeix menjant-t'ho amb les mans! (que per cert, el Yuvaraj m'ha dit que ja vaig millorant la tècnica!).
És genial poder veure de primera mà esdeveniments com aquest, tan típic de la seva cultura. I és increïble que t'hi deixin participar, sempre amb un somriure a la boca i una mà amiga! Gràcies!
Interessantíssim!. Veig que les celebracions són tope típiques! Sí, clar, que esteu totalment integrades amb unes "persones" així, qualsevol... Broma, broma... sou vosaltres que també feu l'acció d'actuar. Bon profit pel chiken aquest i això de menjar amb les mans (F.Adrà de El Bulli, diu, que també li agrada)... Gaudiu molt i molt d'aquests moments! Dolors
ResponEliminaQuin plaer poder afegir-se a les seves celebracions i poder menjar amb les mans!!!
ResponEliminaEstàs vivint com un indi més. Quina sort!!!