La platja de Mamallapuram de bon matí és un dels millors espectacles que he vist mai!
Quan som a Mamallapuram normalment dormim al Bob (que en realitat no és al Bob sinó al costat però sempre ens atèn en Bob Shiva, que ja ens coneix i per això li diem “El Bob”. De fet Bob tampoc és el seu nom real però es fa dir així per l'afinitat amb el famós Bob Marley. I, tot i ser indi, el noi hi té una retirada! Fins i tot els cabells els té llargs i arrissats, estrany aquí!). En fi, que normalment dormim en un hotelet que ja coneixem i que està a primera línia de mar. A mi m'encanta! En nits de calor pots dormir amb la porta que dóna a la terrassa (tenim terrassa i tot. Ara ja ens sabem quines habitacion són les millors!) i sents durant tota la nit la remor de les onades i el concert de granotes (crec que ja us n'he parlat).
Jo sempre em llevo d'hora. Només els primers dies a Vedanthangal vaig dormir molt, ara ja he recuperat el meu ritme i a les 7 del matí ja estic dreta.
M'aixeco sense fer soroll (la Lourdes és una dormilega! Sembla que li hagi picat la mosca tsé-tsé!), em vesteixo, em prenc el ferro, agafo la càmera de fotos i baixo cap a la platja.
Pots triar amb què t'entretens primer.....
D'una banda hi ha els pescadors. Si la nit anterior hi ha hagut tempesta tenen les barques al mig dels carrers del poble (imatge curiosa!) i la primera feinada que tenen és portar les barques cap a la platja. Evidentment ho fan a pes, entre 8 o 10 homes i parant pel camí perquè no poden més! La feina és considerable perquè entre tots porten totes les barques i el ritual dura una bona estona. S'ho passen bé, no paren de riure i fer-se bromes. Es queden parats i els fa gràcia quan veuen que els miro i els faig una foto. Alguns em saluden, altres només em somriuren.
El dia que no hi ha hagut tempesta s'estalvien tota aquesta feinada perquè les barques ja són a la platja. Llavors tot va més d'hora. A vegades quan baixo molts d'ells ja han sortit a pescar.
Una vegada fet això cal preparar les xarxes, una altra tasca que requereix temps. S'ho agafen amb calma, s'asseuen en grups fent rotllanes i van “ordenant” les xarxes. És maco de veure!
Entre una cosa i l'altra, esperar al company, decidir això o allò s'asseuen a terra i juguen a cartes. Sembla que haurien de tenir pressa (jo sempre he sentit que els pescadors, almenys al meu país, surten molt d'hora al matí) però no en tenen.
Per altra banda hi ha les nens. Riuen, no paren de riure. Juguen a un joc tipus “a matar” però sense pilota i sense res. No els fa falta res. Corren i riuen!
L'altre panorama que em fa molta gràcia és l'home que persegueix les vaques (sempre n'hi ha un o dos). En principi vaig pensar que espantaven les vaques perquè no s'acostessin tan a l'aigua, per protegir-les. No és del tot descabellat, potser fins i tot és cert (els ho hauré de preguntar). De tota manera, el que sí que és segur, és que a vegades persegueixen les vaques només per divertir-se. Intenten agafar-li una pota de darrera i la vaca surt corrent. No vegis com corren, no les poden atrapar, no! Aquests també es fan un fart de riure!
Els surfistes arriben una mica més tard. Tranquils, caminant a poc a poc amb la planxa de surf a la mà. Quan són arran de mar fan quatres estiraments i som-hi, corrent cap a l'aigua! Després de donar-se una estona per observar el mar, proven i proven de pujar a sobre les onades. N'hi ha algun que ho fa força bé! Sempre m'ha semblat dificíl! De tan en quan cauen i riuen i ho tornen a provar!
I, és clar, no em puc oblidar l'altre espectacle: el guiri. Sempre som dos o tres turistes (o no tan turistes) observant l'espectacle, normalment tirant fotos, caminant per la platja i, de tan en quan, si ho veiem clar, banyant-nos. És impossible que no se t'escapi un somriure.
Tot plegat en una atmosfera tranquil·la, calmada, amb el sol que surt escalfant-te la pell i amb música d'onades i rialles. Us hi heu fixat que tothom riu?
A mi també se m'escapa un somriure quan ho recordo. Imaginar-ho deu ser fantàstic, per fer-vos una idea millor teniu les fotos al picasa però no hi ha res com viure-ho a la pell! Us convido a Mamallapuram!
Bon dia, si són les 7 del matí. (Jo sóc com la Lourdes...)Oh, la platja i els pescadors! que no tenen pressa... (estàs vivint moments reals que, nosaltres, de manera romàntica, veiem en algunes celebracions costaneres).
ResponEliminaI els nens -sense "res"- però feliços! I els surfistes, que tampoc entenc!
Tot això, de bon matí, se t'encomana i rius! Aquest gest, de riure, intueixo un moment de felicitat. Olé!
Et tinc una mica d'enveja amb aquesta platja, perquè em recorda les meves bucejades de l'últim estiu...I per postres, t'explico:
ResponEliminaAvui, he anat a buscar l'Emma a la sortida d'Escola, i una noia, que ens trobàvem a la platja, comenta riallera: Te'n recordes que fa quatre dies, estàvem amb aquell sol tan bonic a la platja? ... i ara amb aquest fred que fa?
L'hivern no m'agrada!