Fa uns dies van venir uns amics de Chennai a passar un parell de dies a casa (cal avisar que els dos amics són indis, sinó la història deixa de tenir sentit!). Al matí vaig anar a avisar la Fàtima que seríem 4 a sopar i no pas 2 com és costum. Evidentment em va preguntar qui hi havia i jo li vaig explicar que veníem aquests amics. Em va preguntar pel seu nom i jo li vaig dir “Siddharth”. La seva cara es va transformar automàticament: el seu somriure es va tornar una ganyota i la seva mirada alegre es va posar en senyal d'alerta. Jo li vaig preguntar què passava i si li semblava bé o no que hi anessim. Després de vàries mueques em va dir que si, que hi anessim, tot i que no estava massa convençuda... Quan vaig arribar a casa ho vaig explicar a la Lourdes. Li vaig dir que m'havia sabut una mica de greu, no enteníem ben bé si era que ens volien controlar, que no aprovava el que feiem, que no volia homes a casa seva.... Ens vam quedar una mica parades.
Quan va ser hora vam anar a sopar tots quatre i, tot i que al principi se'ls miraven una mica de lluny, poc a poc tot va anar fluint bé i ens vam divertir tots junts. Van poder compartir diferents maneres de cuinar i les característiques dels diferents idiomes que parlen.
Després de sopar no ens en vam poder estar i ho vam comentar amb els dos nois. Sorpresa! Com es poden veure les coses de manera tan diferent?? Ells ho van veure clarament, no en tenien cap dubte: de cap manera la Fàtima ens volia controlar o desaprovova el que feiem, simplement per la Fàtima som com de la seva familia, cada dia entren a dintre casa seva, mengem amb ells i conversem durant hores. Simplement li va sortir un sentiment maternal, de protecció, d'alerta. Una vegada ella va veure que els dos nois eren de fiar i que no podien ser cap mala influència per nosaltres es va relaxar i va poder parlar amb ells tranquil·lament.
La Lourdes i jo ens miràvem amb cara de sorpresa mentre els dos amics ens ho explicaven. Veiem que, realment, el seu punt de vist no era tan descabellat. Quasi ens emocionavem de pensar que realment la Fàtima i la seva família ens tinguin en compte i es preocupin per nosaltres!
Quin passada poder compartir tants punts de vista diferents!! Sóc afortunada!!!!
So if my google translation has given me a good idea (it's very strange how it translates at times) - Yes indeed! Indians are very suspicious often of our Indian friends - and also very possessive sometimes of us in their 'domain'. It's just that India can be a 'desperate' place - and the suspicion is well intended because our friends fear we might be taken advantage of. This is common and normal in many situations in India. You will notice of course too, that when you travel and stay in guest houses that are mostly used by foreigners, there is even often a rule saying "No Indian visitors allowed". Incredible - in their own country! Esa haute hein! (Hindi - probably not good spelling meaning: "so it goes". Ciao - mahadev x
ResponElimina