(Ho faré d'aquella manera que m'agrada a mi, d'acord? Frases curtes i ràpides!)
5 de Novembre: festa del Diwali, altrament coneguda com festa de les llums.
Decidim anar a Pondicherry aprofitant que tenim un cap de setmana de tres dies.
Pondicherry: antiga colònia francesa. L'expectació era poder beure una copa de vi, un bon bistec de vedella, alguna cosa de formatges i trobar alguna botiga com Déu mana (on venguessin roba que no es comencés a desfer a la segona rentada. Potser conèixer algun guiri??
Distàncies i mitjans de transport (tema delicat a la India i que pot fer-te passar les ganes d'anar a qualsevol lloc): no hi deu haver més de 60 quilòmetres però la previsió ja era que ens hi estariem almenys tres hores. Al final vam tardar-ne 5.... anyway! I tot això tenint en compte que anavem amb aquells autobusos on tots plegats semblem bestiar que ens porten a matar. No hi cap ni una agulla de cosir!
Arribem rebentades, el nostre cap només pot pensar en el bistec! (i la copa de vi però no cal ni comentar-ho perquè no valia res!!!!)
Després de dinar coneixem en Sandesh que ens recomana un hotel. Decidim fer-li cas perquè tenint en compte que era un cap de setmana especial i que anavem tard, no teníem esperança de trobar gaire cosa millor i bé de preu. Regateig amb el de l'hotel, és clar... No ens en vam sortir gens bé.... snif!
Pondicherry està bé però tampoc mata... la part índia és com moltes de les que he vist: bulliciosas, plena de sorolls, motos i cotxes i bicis tots passant per allà mateix, la llei de la selva! Si vols un respir s'ha d'anar a la part francesa: netedat, silenci, carrers amples, no massa trànsit. Per això va valer la pena!
Dissabte visita a Auroville. Us recomano que ho busqueu al Wikipèdia. Vaig sortir amb més dubtes que quan vaig entrar. Jo també ho hauré de buscar a internet o a algun lloc.... Suposo que comença com un comuna hippy i amb els anys es va convertint en un business. Alguna cosa manté de la comuna hippy i, realment, tenen projectes que estan bé però amb una visita com la nostra no et fas a la idea del que hi ha realment. El tema és anar-hi a passar 10 dies (però ara no podrà ser... potser en una altra ocasió?). De tota manera estic contenta d'haver-hi anat. Dóna per pensar (cosa que m'encanta!)i per plantejar-te altres formes de vida. I per pensar que les coses que se t'acudeixen potser no són tan descabellades.
Nit de dissabte tranquil·la. Ens despertem amb el soroll de la pluja. Havien anunciat un cicló i, efectivament, allà estava. Tela marinera com plovia, tela!
Ens fem les valentes: anem a esmorzar i cap a l'Ashram d'Aurobindo. D'entrada ens fan deixar les sabates a l'altre costat de carrer i anem caminant fins a la porta amb un pam d'aigua i diluviant.... Un cop a dins resulta que no hi ha cap lloc cobert per la meditació i, per tant, ens hem de conformar amb la botigueta..... Tela!
En fi, desistim... Com que no para de ploure pensem que ens podem posar en un restaurant amb internet i dinar i conectar-nos una estona fins que pari de ploure (il·luses!). Fem la gran patejada i resulta que el bar està tancat. Decidim que ja n'hi ha prou i anem cap a l'estació d'autobusos per dirigir-nos cap a casa. El que no sabíem és que l'aventurilla tot just estava a punt de començar!!!!
Estació d'autobusos a tope de gent i d'autobusos. Aigua fins a sota genoll i sense parar de ploure. Dues hores i mitja preguntant pel nostre autobús sense cap resultat positius. Descansant de tan en quan perquè no podíem més d'anar amunt i avall i preguntant. Total, que al final decidim pujar a un bus i parar al lloc que més ens soni que està a prop de casa. Sorpresa! Algun del munt de Déus que tenen ens devia escoltar perquè vam anar a parar al poble de la platja que m'encanta (on anem molts cap de setmana i ja és com a casa nostra): Mamallapuram! Evidentment no arribem a temps de fer la combinació d'autobusos fins a casa i decidim quedar-nos a passar la nit al Bob, vistes al mar!
Genial, la millor decisió del dia. El mar estava estupendo, encabritat a tope, un soroll d'onades genial! Concert de granotes altra vegada i silenci, un silenci que no es paga amb diners!
Dormim, no fa calor!
L'endemà em llevo molt d'hora, com sempre! Vaig a la platja a les 7 del matí i tiro fotos. Us escriuré un altre capítol només d'això perquè s'ho val!!!
Total, aventura Pondicherry o el miracle d'arribar a casa quan vius en un poblet al Sud de la India.
Ostres! Amb tot això i no he explicat res del Diwali! És com el seu Any Nou i celebren que el Déu Khrisna els va salvar d'un home molt dolent que se'ls volia menjar a tots. Hi ha altres llegendes al voltant de la festa, us animo a llegir-ho!
Solen tirar molt petards i focs artificials i mengen de tot i molt!
A Vedanthangal gairebé no es celebra perquè al tenir el Santuari del Ocells al mateix poble està prohibit fer gaire sarau.... Espai protegit!
Pondicherry tota una odisea !!!!
ResponElimina