MAIL A LA MARIA

Ahir vaig escriure un mail a la Maria. M'agradarà compartir un fragment amb vosaltres:

"Jo estic molt bé, molt i molt bé! Evidentment que passen coses, que hi ha dies que no sé ben bé què puc aportar jo a aquesta gent, o que em canso de les incomoditats o que no para de ploure i no es pot fer res... però en general sóc súper feliç! Estic totalment integrada a la vida del poble i a la gent. M'encanta! Estic aprenent un munt de coses, realment t'acabes agafant les coses d'una altra manera, donant la importància justa a cada cosa, valorant petites alegries, petits moments i petits gestos de la gent.
A més a més hi ha el component que, per mi era el més important., que és que no paro de veure coses noves que em fan al·lucinar i que fan que el meu cap estigui permanentment en actiu, preguntant-me coses, reflexionant sobre el que veig, ampliant la meva visió, les meves possibilitats en aquest món.... Realment a mi la monotonia em cansa. M'avorreix. Necessito nous estímuls que facin que el meu cap es mogui en diferents direccions, a diferents velocitats, buscant respostes (i sobretot preguntes), buscant nous objectius. Quan més veus en diferents llocs del món més gros es torna el ventall de possibilitats que tens a les teves mans.

He fet molts amics, bons amics que són aquí, fent-me costat en aquestes circumstàncies tan diferents. Comparteixen el dia a dia amb mi, riem, fem coses junts, ens il·lusionem i ens desanimem, ens fem costat.....Sé que puc comptar amb ells i em dóna seguretat saber que són aquí. Realment, ara quan ho escric, m'adono que són amics de veritat. M'emociona molt haver fet aquest vincle d'amistat en tan poc temps. Sé que les circumstàncies ho porten però ja accepto que no hagués sigut el mateix en altres circumstàncies. Potser per això vaig triar jo aquest context? Per arribar a coses que en situacions “normals” no es poden aconseguir?"

Fins aviat!