VISITA A UNA ESCOLA D'EDUCACIÓ ESPECIAL

Ahir al matí vaig anar a visitar una escola d'educació especial que hi ha a uns 25 quilòmetres de Vedanthangal. Hi vaig anar al el Yuvaraj que, a part de tenir moto i saber el camí, parla tamil!L'escola, que funciona des de l'any 1993, acull uns 80 nens amb diferents patologies (retard mental, paràlisi cerebral, diferents síndromes...). Els alumnes estan internats a l'escola i marxen a casa el cap de setmana, cada 15 dies o cada mes, segons les possibilitats de les famílies i les característiques de l'infant.

Ens va rebre la directora del centre, una senyora religiosa. Ens va explicar amb tot detall (i en anglès!) el funcionament de l'escola i després vam fer una visita a les aules. Ho tenen força ben muntat: aules amb un grup d'alumnes reduït, agrupats segons patologies i edats i amb dues mestres a l'aula (com a mínim). Treballen sobretot pensant en l'autonomia dels alumnes. També tenen algunes fisioterapeutes i material per fer la rehabilitació (força vell però vaja....). Però és clar, jo LOGOPEDA, amb els ulls ben oberts a veure com tenien muntat el tema de la comunicació (Nuri Vilà, atenció! No vaig poder parar de pensar en tu!!!). No vaig veure cap senyal que allà es fes servir cap sistema de comunicació alternativa. De fet ja vaig veure que la comunicació brillava per la seva absència.... Evidentment vaig preguntar com s'ho feien per comunicar-se amb les alumnes ja que, ja veia, que pocs d'ells parlaven. Em va dir que no tenien logopeda al centre (aquí ja vaig començar a bufar... ja em venien ganes d'arramangar-me i posar-me “manos a la obra”) i que la comunicació era a base de suposicions, interpretacions, gestos i proves vàries. O sigui, que si un nen plorava o feia alguna tipus de demanda s'anava provant: li donem menjar, li donem aigua, el portem al lavabo... fins que encertem! (clar que ja es coneixen els nens i això és relativament ràpid, però que limitat, oi?). Evidentment no hi ha cap tipus d'avaluació ni valoració sobre quines ón les possibilitats de l'alumne ni quin és el sistema que millor li aniria, simplement no hi ha sistema..... Buf, buf..... No me'n vaig poder estar i els hi vaig parlar de l'SPC i el Bliss. Em van dir que ja els sonava però que això portava molta feina. Per una banda s'havia d'elaborar tot el material i per altra, abans el nen no associava el significat amb la imatge calia un treball molt feixuc. I m'ho diuen a mi??? (Les mestres de Mataró m'entendran bé!). Total, que com que és molta feina, els recursos són el que són.... de moment el tema comunicació està apartat. I jo em pregunto: COM ES POT DEIXAR APARCAT UN TEMA COM LA COMUNICACIÓ???

Vaig sortir bufant, a veure si feia una mica de lloc al meu cap. Els ulls se'm negaven i tot. Quina impotència, no?? Vam pujar a la moto i vam començar a avançar cap a Chengalpattu. Al cap de 10 minuts ja havia aterrat a la realitat, tot al meu voltant m'indicava que sóc a la India, a la INDIA!!! Take it easy, Carol!

Vaig parlar amb el Yuvaraj i ell em va entendre de seguida. Em va dir que si aconseguia el material podiem tornar a l'escola i ensenyar-los-ho, almenys perquè ho vegin. Només que ho provessin amb un parell d'alumnes jo ja estaria contenta!

I ara crida a les nenes logopedes: teniu alguna idea?? Els porto les imatges de l'SPC i els explico una mica com va? Algú ho té en format digital i m'ho pot enviar? Boardmaker potser seria massa? Potser els puc ensenyar algun plafó de mostra??

Espero aportacions nenes, la ocasió s'ho val!!