HOME: només sé que és indi pel color de la seva pell i les seves faccions. Només vam poder intercanviar dues paraules (literalment). No en calien més, la seva mirada ho deia tot.
CAROL: noia catalana de 29 anys que actualment viu a Vedanthangal i que està col·laborant en un projecte educatiu portat a terme per una fundació que treballa a la zona. Fa poc va tenir un dia d'aquells on et planteges “Es pot saber què hi faig jo aquí a la India?”. Típic quan es comencen a acumular petits problemes, diferència de cultures, dificultat de comunicació i ritme tropical.
CONTEXT: la Carol necessita un respir i se'n va a fer una caminada fins al llac. Una vegada allà s'asseu. Les llàgrimes li comencen a rodolar per les galtes. El rellotge no s'atura. Sent unes passes que s'acosten darrera seu. És un home indi vestit amb una camisa blanca i uns lunguis (tros de roba que els homes porten embolicats a mida de pantalons) també blancs. Ella aixeca el cap. La seva cara està clarament desfigurada per les llàgrimes. S'aixeca i es posa de cara a l'home. No es diuen res però s'ho diuen tot; la mirada de l'home sembla que parli “No sé què et deu passar però sigui el que sigui, no serà res, tot anirà bé, t'ho prometo”. Ara vénen les dues paraules:
Carol:
“Nanri” (gràcies en tamil)
Home indi:
“Chaia” (nom del te típic del sud de la India, barreja de te negre i espècies on sobretot hi predomina el gengibre. Normalment es veu amb llet i sucre. El resultat és una barreja entre picant i dolç).
Interpretacions a gust del lector.
En aquests llocs, que sembla ser, es viu molt la espiritualitat, sempre hi ha una persona, que només amb la mirada fa canviar les coses.
ResponEliminaCarol: "Chaia" i un petó. Dolors