ENERGIA (don't panic, just rambling)

Tinc molta energia. Molta gent m'ho ha dit: “eres un torbellino de energía, tens energia per parar un tren, you're a dynamo...”. Jo ja ho noto. Sí, tinc molta energia; tanta que em surt per les orelles (a vegades sembla que ho visualitzo i tot), tanta que no hi cabo en mi. I això està molt bé. Sí, està molt bé. Em permet tenir molts fronts oberts i moltes coses al cap sense que em molestin: treballar, escriure, llegir, quedar amb els amics (agenda interminable), nedar un quilòmetre, anar amb bici, cantar, ballar, netejar la casa, cuinar, aprendre anglès...Tot això dormint només 6 hores i sense que em suposi massa esforç. Em permet mirar el futur com un ventall de possiblitats enorme i pensar que sóc capaç de fer qualsevol cosa que vulgui. Em fa sentir molt viva (ho sento a la pell) i m'encanta! Fins i tot em permet regalar energia de tan en quan (també hi ha qui se l'agafa pel seu compte sense avisar però ara no entraré en aquest tema...).
A molta gent li agrada aquesta energia que transmeto i a mi també.

I sembla que tot sigui perfecte, oi? Doncs no. Hi ha dies que tota aquesta energia que transmeto (i que segurament es pot veure a la meva aura) surt amb tanta força (i amb tan mala sort? Potser en una mala direcció?) que rebota a algun lloc (o a algú) i retorna i m'estalla als morros.
Evidentment és una metàfora, és difícil posar paraules a qüestions energètiques.

Llavors els comentaris que he escrit al principi sobre quan energètica sóc es converteixen en: “no t'embalis, slow it down, take it easy o (la pitjor!) no cal estar tan content i actiu sempre, oi?”
Clar que es podria analitzar el perquè de tots aquests comentaris però això ja s'ho farà cadascú. El que em toca analitzar a mi és la meva part. I seria: per què espero que tota aquesta projecció d'energia retorni a mi de forma positiva? I per què em frustro si no ho fa o ho fa de forma negativa? I per què espero (inconscientment, però ho faig) que l'altra gent tingui la mateixa energia que jo?
Potser puc aprendre a gaudir d'aquesta sensació d'energia constant sense que les reaccions del meu voltant la facin minvar. Potser puc continuar aprenent a regalar energia (però un regal és un regal, oi? No s'espera res a canvi!). Potser puc transmetre aquesta energia sense estar tan activa i eufòrica (sembla que aclaparo als altres). O potser puc canviar el terme “regalar energia” per un altre molt més assertiu com “compartir energia” (aquí la logopeda i la importància i repercussions del llenguatge que utilitzem). Potser un dia trobaré algú que també vulgui compartir la seva energia i junts sumarem molt (“sumar”, gran verb Ingrid!) (tot i que no estic molt segura que sigui això el que hagi de fer perquè llavors ja estic esperant quelcom, o no?).

Tal com em van dir un dia: “Tomorrow a new day of possibility” (demà un nou dia de possibilitats)