Fa un temps que teníem un gosset petit a casa. La seva mare havia parit aquí a prop i la Lourdes s'havia encarinyat del petit morenet. Quan va començar a freqüentar casa nostra estava mig malalt, tenia la pell plena de taques (d'aquí el seu nom) i estava molt i molt prim.... Poc a poc es va anar trobant millor i es va anar despertant fins a convertir-se en un cadell entremaliat i juganer.
Sovint ens agafava les xancletes i les rosegava, o ens entrava a casa i ens hi deixava algun regalet i saltava d'emoció quan ens veia arribar després d'un cap de setmana a fora! Cada dia es feia estimar més!
A Vedanthangal hi ha milions de gossos pel carrer. Ningú se'n preocupa. Molts estan malalts i molts es moren de gana. Als carrers del nostre petit poblet no hi ha llum. Les motos i els pocs cotxes que hi passen han d'anar molt a poc a poc i estar atents. Sovint passen desgràcies...
Ahir al migdia van atropellar l'Spoty. Es va morir.
Trobem a faltar les teves corredisses!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada