N'ESTIC FINS A LA GORRAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Quan em truqueu o em llegiu al bloc o als mails veieu que estic estupenda, oi? I és que realment ho estic, l'experiència és molt bona i estic molt contenta de ser aquí i conèixer aquesta realitat.
Però clar, tota moneda té una cara i una creu. La creu també l'estic vivint i ara us l'explico perquè fa dies que en començo a estar fins els topes de certes coses de viure aquesta estupenda experiència a la India! Fins a tals topes que ja he de començar a bufar per fer lloc a dintre el meu cap i per no mossegar ningú quan fan segons quins comentaris. I també he de començar a comptar fins a 10 abans d'obrir la boca, no sigui cas que em surti alguna cosa de la qual m'hagi d'arrepentir. Espero amb candeletes els dies a Mumbai per veure si m'oblido una mica d'aquesta creu de la moneda. Penso en Girona i en casa meva i, hi ha dies, que si algú em diu que d'aquí una hora em ve a recollir un avió que em porta directe a Canet, jo firmo!

La India és bruta, MOLT bruta. Hi ha merda per tot arreu. Bàsicament, allà on miris, hi veuràs un piló de merda. I no és que la merda sigui només a fora als carrers sinó que a dins les cases també n'és ple! Per exemple, si un dia et poses a mirar amb detall la casa de la dona que ens fa el menjar, mai més tornaràs a menjar allà (que és el que quasi em va passar quan vaig arribar aquí). De teranyines i aranyes no se n'escapa cap paret, les formigues camina que caminaràs, cada dia més saben el camí fins el meu plat, sense parlar de l'estat dels plats, culleres i estris varis. Impossible saber de quin color eren les parets... entre humitats i taques de merda que mai ningú treurà, tot queda d'un color marronós fastigós! I així totes les cases. I quan dic totes, vull dir TOTES, la nostra també! Encara que netegis no hi ha manera, sempre és brut, SEMPRE! Les parets que en un inici eren de color blanc trencat ara són plenes de taques d'humitat, de mosquits morts, de sangoneres estampades, de taques de tots colors i de mil xapusses que han fet els paletes cada cop que han hagut de fer algun “arreglo”. El sostre és ple, totalment ple d'aranyes, unes aranyes que són quasi com el meu puny! Ah! I les sargantanes gegantines. Que n'arriben a ser de lletges les malparides!! I, és clar, cagades d'animals varis per tot arreu i la pols (que d'això si que en tenim a Catalunya, oi?). I no em puc oblidar del niu de cucs (o què sé jo!) que es fa a algunes parets de tan en quan (més sovint que tard) i que s'ha de treure amb un pal fent molta força i et deixa tota la casa feta una merda. Referent a la fauna que tenim no sé ni com explicar-ho perquè hi ha bitxos que no havia vist mai. N'hi ha de tots colors, mides i formes. Molts salten o sigui que s'ha d'estar alerta i de tan en quan t'endús algun ensurt quan se't posa a dintre la samarreta o a la cara.
El meu llit és de matriomoni (uuuuuuuuuuhhhhhhhhhhhh!!) i està ubicat, com si diguéssim, al mig del pas. De manera que no hi ha possibilitat d'una mica d'espai privat, impossible! I el matalàs... com us ho diria... quina pudor que fot!!! El coixí el tinc nou perquè li vaig dir al jefe que si no me'n comprava un em moriria de son abans de poder dormir amb allò enganxat al cap!
De taula en tenim una de molt petita que ens serveix per aguantar la tele que no mirem (però l'hem de guardar que ens l'ha regalat el govern!) i els llibres (plens de pols). Ho podriem intentar habilitar millor però molta opció no hi ha perquè l'espai és el que hi ha.... I del sostre hi tenim penjat un fil, normalment ple de roba.
Penso en casa meva a Canet i crec que quan hi sigui, recordaré aquest “antro” i no entendré com ho puc suportar.... Ei! Però si pregunteu a la Fundació diran que tenen dos cases acondicionades pels voluntaris!!! L'estat de l'altra casa no us el puc explicar perquè no hi vaig poder arribar a entrar de la pudor que feia, em van venir arcades (i a la Judit també. Sense exagerar).

I penses “doncs anem a fora que s'hi estarà millor”. Doncs no. Jo ja fa dies que no hi puc estar a fora perquè la pudor és insuportable (almenys per mi). Com que es va morir el gos que teníem, ara, que som súper llestes, en tenim tres de petits. Si, si, ni més ni menys que tres! Ja sabeu com m'agraden a mi els gossos oi?? A la Lourdes li fan pena.... pobres gossos! Si sabessiu la pena que em fan a mi que m'estan donant pel sac tot el sant dia amb aquesta pudor de gos moll i de pipí i caca de gos per tot arreu!!! I sense parlar del seu aspecte! Estan leprosos (pobres... com el 99% dels gossos d'aquí) i, a les parts on no hi tenen pèl els hi pots veure la carn i algun os de tan en quan també. Quina il·lusió sopar al costat d'aquests animalots, entre la vista que t'ofereixen i el perfum n'hi ha per vomitar! Malauradament serà una de les coses que m'emportaré de la India: els gossos són fastigosos!! Que mai se us acudeixi regalar-me'n cap!

I més coses que fan que pensis “Ja n'hi ha prou, no??”: tot fa pudor d'humitat, TOT, TOT i TOT!! A dintre la casa les parets són sempre humides i el terra també (es filtra l'aigua per sota). Quan la roba no la podem tenir a fora l'hem de posar a dintre i tot agafa més i més pudor encara! Això sense anomenar el mal que em foten les articulacions amb tot aquest mullader constant!

I si veiessiu el “lavabo para todo” fliparieu!! A la dutxa ens hi rentem nosaltres i també els plats i també el filtre de l'aigua. Això fa que, de tan en quan t'estàs dutxant i et trobes un tros de pasta o un tros de tomata de l'àpat anterior. Estupendo! Sense parlar del mal d'esquena que agafes rentant els plats i la roba a nivell de terra!Ah! I la família de granotes, la recordeu?? Ara ha criat! Visca!!!

I si us penseu que quan vaig a la oficina de la Fundació la cosa millora aneu equivocats! De moment se'ns inunda cada vegada que plou. Mitja hora cada vegada per netejar-ho tot, material fet malbé perquè hi entra aigua a dins (ordinadors, per exemple) i altra vegada aquesta pudor fastigosa de tot mullat!! De tan en quan ens hi trobem alguna rata (a vegades viva, a vegades morta) i sovint, aixeques algun paper, et surt una granotassa que fa un salt i se't fot a sobre. És per si encara no t'havies despertat del tot!

O sigui que a totes les fotos surto amb un somriure d'orella a orella però quan em poso a pensar en aquestes coses estic que mossego! Si, si, d'aquestes coses n'estic fins a la gorra. Són incomoditats d'aquelles que, si les vius una setmana, en diuen “aventura” però si les vius 6 mesos la ment comença a posar-li altres noms més contundents. Avui li he dit a un amic meu: faig esforços perquè el meu cap no es centri en això i em recordo a mi mateixa moltes vegades tots els aspectes bons de ser aquí.
De tan en quan algú em diu si em quedaré i jo em peto de riure! Almenys en aquestes condicions, NO!

I, si us plau, que ningú em digui que ha viscut a la India si ha anat a fer turisme en hotels de cinc estrelles!

PD: Mama i, sobretot, papa. Ja sabeu que de tan en quan estic que rabio però que en realitat no passa res. M'he desfogat i prou!

PD2: Quasi m'oblido del hit de la India! És que hi estic tan acostumada ja que ni hi pensava. Em refereixo als talls de llum durant hores cada dia del món!! Amb el que això comporta i és que, per tenir aigua hem d'engegar un motor que va amb llum o sigui que si estem gaire estona sense llum després també ens quedem sense aigua. Guais, eh?? (i no oblideu que quan tenim aigua és freda!)