A la zona on jo estic hi ha dos èpoques de monzó a l'any. Quan diuen monzó vol dir època de pluges fortes. L'època de monzó va d'una regió a l'altra de la India, de manera que pot ser que a Andra Pradesh estiguin en monzó i a Tamil Nadu ens toqui més tard. A l'estat on jo estic un dels monzos és cap al mes de juny i, en principi, és el monzó fort. A principis de setembre hi ha el segon monzó. Ells diuen que és quan el monzó torna, és la cua del monzó i en principi és més suau.
Jo vaig venir el 20 de setembre i em van dir que segurament el monzó ja hauria acabat. Doncs no. La cua del monzó a Tamil Nadu acaba de començar. Tothom comentava que aquest any anava tard. Es veu que tots aquests fenòmens meteorològics van a deshora últimament. El canvi climàtic també està afectant a la India, evidentment.
Doncs ja hi som, època de pluges! I això què vol dir?? Doncs jo crec que la mateixa pluja a Girona no significaria res però aquí tot es converteix en una odissea (encara més) perquè les condicions en les que viuen (vivim) no són les idònies per suportar aiguats d'aquestes característiques.
D'entrada la majoria dels carrers no estan emporlanats o sigui que tot es converteix en un fangueix o un embassament d'aigua força considerable.
Si tenim en compte que la manera de moure's d'un lloc a l'altre es redueix a moto (els més afortunats), bicicleta o a peu (la majoria), les pluges suposen que la gent no pot sortir de casa.
Si ens fixem en l'estat de les cases (o cabanes) on viuen (vivim) se'ns pot acudir fàcilment que està tot ple de goteres. En el millor dels casos ho podràs solucionar amb un galleda (o tres o quatre). En el pitjor dels casos et quedarà la casa inundada (com la nostra oficina de la Fundació) i llavors ja pots començar a pensar en comprar-te una barca....
La roba és l'altre tema, que després d'haver superat el llarg procés de rentar a mà, resulta que no la pots estendre a fora perquè no para de ploure. A dins no t'hi cap tota i a més, tot comença a fer olor d'humitat. I per acabar-ho d'adobar no s'eixuga ni a la de tres.
Suposo que el tema talls de llum ja se us ha acudit oi?? Si normalment ja n'hi ha, no volgueu saber quan és època de monzó! I llavors ja tot comença a ser molt i molt divertit perquè, sense llum, no podem engegar el motor que ens proporciona aigua! Que guai oi?? Ni llum ni aigua.
I és clar! En algun moment la bateria del mòbil i de l'ordinador s'acaba o sigui que després ja, només et pots dedicar a llegir fins la que llum natural t'ho permet.
A la botiga del poble (sí, sí, LA botiga del poble, que no tenim per triar!) no hi ha gaire res en època de pluja (tot això comptant que puguis caminar fins a la botiga) perquè, és clar, els proveïdors no hi poden arribar. Estupendo!
Ah! I m'he oblidat del munt de gent que es queda sitiada a diferents poblets de la zona perquè està tot inundat, els rius s'han desbordat, o les empreses que utilitzen il·legalment productes tòxics aprofiten per obrir les aixetes, així tota la seva “merda” es barreja amb l'aigua de pluja i ningú se n'adona! (Una mica il·lusos perquè resulta que jo, que sóc la última que ha arribat al poble, ja me n'he enterat! Però aquí tots a callar!). (By the way, la Lourdes i jo ja ens volíem mobilitzar per denunciar aquest fet però ens han dit que això ho ha de fer gent del poble i que, més val que no ens hi posem....).
Potser la part bona de tot plegat és que no poden ni anar a treballar? No ho śe, ho pregunto! Perquè si et poses a pensar en la quantitat de feina que hi ha per fer en aquest país no sé si ens convé gaire començar a fer festes! Però mira, és el que hi ha!
De moment avui estic tenint sort! La llum ha tornat i m'ha permès carregar el mòbil i l'ordinador! També tenim aigua perquè hem sigut previsores i hem engegat el motor abans que no marxés la llum. El temps de moment ens està fent una treva (per ara un parell d'hores) i hem pogut treure la roba a fora. Potser no s'assecarà del tot però almenys que pari de gotejar, no?
Potser ara m'atreviré a dutxar-me i tot. Potser ara que ha parat una mica el diluvi universal em salvo d'agafar un pulmonia!
Però jo estic de conya! Ric mentre escric tot això i penso en la cara que posen els meus amics indis quan els hi comento coses com les que acabo d'escriure. Sovint no troben paraules però en realitat et volen transmetre aquesta pau que els caracteritza sota qualsevol circumstància: “Què hi farem?”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada