TEMA RATA *EPISODI 2*

Encara no són ni les 7 del matí però ja estic desperta. Normalment em llevo molt d'hora però avui, a més, he dormit molt malament.

La Lourdes i jo vam anar a dormir (al mateix llit) mig tranquil·les sabent que la rata estava tancada la seva habitació. El son ha durat poc, a les 2 de la matinada ja la sentíem. Pensàvem que potser cauria a la trampa i això ens mantenia l'esperança. He aprofitat per anar a fer un pipí i ens tornat a adormir.

Quan encara no eren les 4 he tornat a sentir sorolls. Aquest cop era com si algú toqués a la barana de llit. He preguntat a la Lourdes si era ella i m'ha dit que no. Els sorolls han parat i m'he tornat a estirar a dormir una estona més. No he durat res perquè he començat a sentir el soroll d'un bossa de plàstic remenant. La Lourdes no ho sentia, em deia que devia ser un ocell de fora. Jo ho sentia claríssimament, era una bossa i estava molt a prop, sobre la taula, a dos pams del nostre llit. M'he incorporat, he obert el llum i, efectivament, hi havia una bossa darrera la tele. Quina bossa si allà normalment no n'hi ha cap. Mentrestant la Lourdes s'ha adonat que els draps que havíem fet servir per tapar les juntes de la porta de la seva habitació eren a terra. La rata devia haver sortir. He fet un soroll fort a la taula on hi ha la tele i la rata s'ha mogut. Era allà.... Ha corregut cap a la cuina. He lligat cap amb la bossa de plàstic; era la bossa on hi havia el verí que encara ens quedava, l'havia agafat i se l'havia començat a menjar! Una estona més de silenci i la rata ha tornat a sortir de la cuina en busca de la seva bossa de verí. Està famolenca aquesta rata o es vol suicidar?? L'he espantat amb un altre cop fort i ha tornat a la cuina. He pensat que el millor era facilitar-nos la feina: li he posat el verí a la cuina així ella podia menjar sense sortir i nosaltres podíem dormir.
Ha funcionat i he pogut dormir una estona més, una horeta més o menys....

Ara ens queden vàries coses per solucionar: primer de tot hem d'entrar a la cuina, on hi ha la rata, perquè volem esmorzar. La Lourdes té molta por. Ja ho faré jo. De fet tinc moltes ganes de veure-la bé (quan corre tan no em dóna temps) per saber a què ens enfrontem. L'altre tema és entrar a dins l'habitació de la Lourdes i veure què ha passat amb el verí que hi vam posar i la trampa. I, a més a més, evaluar els desperfectes!

Següent pas: parlar amb els amics indis, a veure quina idea tenen i anar a Madurantkam a comprar més verí de rates.

He corroborat el que ja sabia i és que tinc una orella més fina! La Lourdes no sentia res i jo no sentia absolutament tot. De fet, la sort és seva! Encara que jo prefereixo estar a l'aguait i no trobar-me-la a sobre el cap en qualsevol moment!

Fi de l'episodi 2: ni ella ni nosaltres té la situació controlada. Em penso que els dos bàndols estem una mica cagats. Però nosaltres de moment no mengem verí o sigui que tenim més possibilitats de resisitir!!
Estic tirant algunes fotos, aviat les podreu veure al picassa!